Només tenien una feina i la van fer malament
Admet a les seves memòries "haver decebut" i ser víctima de moltes "debilitats" i d'"errors de judici per amor i per amistat" de "males companyies". És el rei Joan Carles, però podria ser el president Carlos Mazón, si no tingués el desvergonyiment de resumir el seu abandonament de funcions, que va costar la vida a 229 persones, tot dient que "hi va haver coses que haurien d'haver funcionat millor". Ahir, a València, la gent cridava pels carrers "Mentre ell dinava, la gent s’ofegava”, igual com al monarca espanyol li haurien pogut cridar "Mentre ell caçava, la gent s’arruïnava". Tots dos només tenien una feina i van fallar.
Ara ja és tristament evident que els partits i les institucions no entenen el que tots aquests comportaments signifiquen. No entenen que la continuïtat de Mazón a la presidència és devastadora també per a ells, siguin del color que siguin. La permanència de Mazón a la presidència ens embruta a tots, i no deixarà viure en pau ningú, perquè insulta el sentit comú més elemental: qui no va evitar centenars de morts evitables està desqualificat per continuar governant res. Mentre Mazón continuï, serà impossible fer el dol.
La permanència de Mazón envia un missatge molt perillós per a la democràcia: que la gent no importem, que la gent no interessem per a res, que fem nosa. Que mantenir-se al poder a qualsevol preu i la falta d'empatia i d’humanitat han sobrepassat la consideració que mereixem. És allò de la consellera Nuria Montes quan va dir "que sàpiguen que aquí no es permetrà l’accés de familiars a la zona on tenim custodiats tots els morts, així que han d’esperar obligatòriament la trucada del jutjat". La qüestió és guanyar sempre, negar-ho tot, no acceptar mai la culpa de res.
