El nostre Manolo Escobar

MANOLO ESCOBAR és alguna cosa més que una icona de la música popular espanyola. Representa també la figura de l'immigrant que, en ple franquisme, va arribar a Catalunya amb 14 anys i es va buscar la vida. La seva família venia de Las Norias de Daza (Almeria) i es va instal·lar al barri de la Salut a Badalona. Escobar és, per tant, un d'aquells "altres catalans" que tan magistralment va retratar Paco Candel, un retrat que, com passa a vegades amb el millor periodisme, va contribuir decisivament a canviar la realitat: efectivament, va fer sentir una mica més catalans aquells immigrants i va fer que els de tota la vida els acceptessin millor. Aquell no va ser un procés de flors i violes, va ser lent i complex, en el si d'una societat mestissa gràcies al còctel d'immigrants, turistes i autòctons. Escobar representa bé aquesta barreja: es va casar amb Ana Marx Schiffer, una alemanya que va conèixer una nit del 1959 a Platja d'Aro. Ella només parlava alemany, ell només castellà i català. Seguint els cànons del país, la seva integració va venir a través del Barça. De manera que el mateix que cantava el popularíssim " que viiiiva Eeespaña! " dels anys setanta -per cert, versió d'una peça composta pels belgues Leo Caerts i Leo Rozenstraten-, als anys vuitanta ja era un visitant assidu del Camp Nou, on tenia seient propi. Convertit en artista nòmada, més instal·lat a Madrid que a Barcelona, el nostre Manolo va seguir mantenint els lligams amb la Catalunya de la seva joventut i els seus inicis musicals.