09/02/2022

El nou èxit tòxic per a adolescents

2 min
'A través de mi ventana', pel·lícula de Netflix.

Aquests últims dies la pel·lícula A través de mi ventana es gronxa dins del top-5 de Netflix. TikTok ha servit d’estratègia propagandística per catapultar-la als primers llocs de consum de la plataforma i s’ha fet molt popular entre el públic adolescent.

La pel·lícula s’ajusta als patrons més tradicionals i carrinclons per vendre com a aspiracional una relació sentimental entre dos estudiants de batxillerat. Aquesta és l'única trama de la història. Ara bé, en realitat és un drama on normalitzen una relació de parella tòxica i perillosa camuflant-la d’apassionada i romàntica amb final feliç. Una mena de Cinquanta ombres d’en Grey en versió púber. Els protagonistes parlen xiuxiuejant i panteixen constantment per expressar el seu desig. Amb la sonorització deficient habitual, és millor posar els subtítols perquè al final no saps si parlen o només exhalen de plaer. Com a mínim, el rètol t’ho aclareix entre claudàtors: "[jadea]".

La protagonista d'A través de mi ventana és una noia de família humil que des de la finestra de la seva habitació espia el seu veí ric, el fill mitjà dels Hidalgo, que tot el dia enforteix la musculatura sense samarreta al seu balcó. La parella es coneixerà i ell, per herència familiar, la tractarà malament. La titllarà de bruixa i amb cara de fàstic li donarà ordres com “Péinate más a menudo” o “Ordena tu habitación” per fer-la sentir malament. El guió és terrible i construït a partir de sentències grandiloqüents lamentables com “El karma es una mierda, dios griego” o “El mundo es un campo de minas y nosotros tenemos pies de Bigfoot”. Quan la protagonista expressa cert temor per tornar sola a casa ell li diu que només l’acompanyarà si es deixa fer un petó. També irromprà per sorpresa dins de la seva habitació, l’assetjarà i després de mantenir-hi relacions sexuals la rebutjarà ignorant-la. Descobrirem que el pobre noi, tot el dia amb cara de fàstic, es comporta així per culpa d’un pare autoritari que li prohibeix enamorar-se i expressar els seus sentiments. Per tant, obligaran la noia (i l’audiència) a compadir l’imbècil prepotent perquè acumula traumes d’infantesa. Mentrestant, ella mantindrà una conducta fràgil i depenent que, en el futur, la beneficiarà. Aconseguirà canviar el seu enamorat i ensenyar-li a estimar. Representa la dona abnegada que aguanta humiliacions perquè al final té recompensa. La relació tòxica es romantitza i esdevé apassionada pels múltiples obstacles que ell provoca. La noia sempre cedeix per pena fins a obtenir el premi final: que el protagonista sexi esdevingui un home meravellós. La pel·lícula ven les relacions malaltisses com una història de superació fins a aconseguir el príncep blau. Un engany perillós. A través de mi ventana transmet que l’angoixa en les relacions de parella és romàntica, reforça el vincle, i que el patiment és inherent a l’amor verdader.

No cal que la vegeu, però com a societat hem de ser conscients de la deixalla que Netflix serveix amb safata de plata a les generacions més joves per entendre el caldo de cultiu on a vegades s’ofeguen.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió