12/11: El prejudici

EL PRESIDENT de l’Aragó, Javier Lambán, en anunciar-nos que ha començat a llegir la nova novel·la d’Eduardo Mendoza, ha considerat necessari afegir: “ Que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español ”. És cert que hi ha molts grans autors catalans en castellà. Però aquest casi todos, que menysprea tants grans autors -alguns també aragonesos- que escriuen en català, és l’expressió d’un prejudici molt estès. Per a Lambán la literatura en català és menor, insignificant, un parell de grans noms i tota la resta d’estar per casa. No és estrany que Lambán participi d’aquest prejudici, perquè el lector en castellà té un accés molt limitat a la producció en català, se’n parla poc, està poc traduïda, hi ha poques universitats que l’estudiïn. Hi ha més universitats a Alemanya on s’ensenyi català que a l’Espanya castellana. I les traduccions a l’alemany d’autors com Jaume Cabré, Mercè Rodoreda o Quim Monzó poden arribar a vendre cinquanta vegades més exemplars que les respectives traduccions al castellà. Quina és la diferència? Que els alemanys llegeixen la literatura catalana sense prejudicis ideològics i bona part de l’Espanya castellana la llegeix amb prejudicis i amb sentiment de superioritat. La síndrome Lambán, en podríem dir.