DIETARIVV

25/11: El retorn de ‘la honra’

CASADO HA DIT que donarà suport a Sánchez en la qüestió de Gibraltar per “ salvar la honra ” d’Espanya. M’ha cridat l’atenció el retorn al llenguatge polític d’una paraula tan castissa i connotada com honra. El concepte era central en la cultura barroca castellana. Com ha explicat tan bé José Antonio Maravall, una cultura que oposa els valors de la Contrareforma als de la modernitat i que serveix per preservar una societat rígida, estamentària i autoritària entorn de la monarquia, al segle XVII. Però la paraula honra sobreviu fins molt més tard. A mitjans del XIX, l’almirall Méndez Núñez encara va dir allò de “ más vale honra sin barcos que barcos sin honra ”. Mentre la modernitat occidental parlava ja dels interessos i dels drets dels ciutadans, de les idees i dels principis, la retòrica conservadora espanyola parlava encara de la honra, és a dir, de l’opinió que els altres tenen de tu. Joan Maragall es revolta contra tot això quan escriu l’any 1898, en la seva Oda a Espanya, la rèplica a la visió del món de Méndez Núñez: Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure”. El poema de Maragall acaba amb el seu “Adeu, Espanya”. Que és sobretot l’adeu a aquesta Espanya encara obsessionada amb la idea anacrònica de la honra.

Més continguts de