Novembre

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAra és el temps que en caure la tarda unes formigues invisibles us llencen de la terrassa. Fins fa poc heu pogut admirar les laques dels vestits de les dones i dels vestits dels automòbils. El perfum de les pells humanes, barrejat amb el perfum dels motors, componia aquella olor especial que fan les ciutats a les vuit del vespre. Perquè es produeixi és necessària una temperatura amable, una relativa calor. Ara han deixat anar les aixetes del fred, i el perfum de la pell humana es condensa dintre aquelles altres pells, que cacen uns homes desarrapats en un país llunyà, acompanyats del glaç, de la mort i de dos litres de gin. [...] És per això que seure a l’aire lliure, de cara a la nit, amb una copa als llavis, us dóna la condició d’animals antàrtics o de fisiologies d’un altre planeta. Les persones humanes en tots sentits estimen el bar clos. Es limiten el paisatge o es creen un paisatge interior. En el bar les paraules pugen de temperatura, el glaç és més fred i les mirades de les dones són més hospitalàries, els rellotges perden impertinència, vull dir que les hores es fan més manses de passar, i la voluntat perd tot l’impuls per a abandonar la cadira. És curiós que en l’antinaturalitat del bar les coses naturals es fan roents en la fantasia mig aclucada. [...] Potser més endavant, quan el fred es deixi sentir, el bar s’haurà tornat acolorit i descamisat, com la terrassa a l’estiu, i tindrà tot un aire de locomotora amb xiulets i banderetes i fum. La idea normal del bar és aquesta; però els primers dies de novembre, quan tot just s’enceta la seva part àcida, el bar suggereix tricromies manses i pensaments pintats de grisalla. [...] En el món on vivim hi ha poquíssimes coses que valguin la pena de ser vistes de debò i poquíssims llocs on es puguin veure aquestes poquíssimes coses. Un d’aquests llocs pot ésser la dentadura d’una noia de vint anys, pot ésser la pell d’un préssec madur o l’ala d’una oreneta; pot ésser un hospital o un concurs de natació; pot ésser, si encara voleu, dues o tres coses més, i pot ésser un bar normalíssim, sense truculències, en aquests primers dies de novembre, a l’hora que es desinfla la careta professional i els ulls atribueixen una forma amable a les copes de vidre.