Obres públiques al País Valencià (1976)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Josep Maria Muntaner i Pascual (Barcelona, 1939-2017) a l’Avui (27-VI-1976). Expert en economia regional, Muntaner i Pascual era membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Avui i demà la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC celebra a València un dels plens que es van reunint en diversos llocs dels territoris de llengua catalana.
El creixement econòmic del País Valencià ha estat un procés intens en aquests darrers anys. L’existència de projectes o realitzacions industrials mastodòntics, com el de la IV Planta Siderúrgica Integral de Sagunt, la fàbrica Ford d’Almussafes, la refineria de petroli de l’Esso a Castelló, etc., no han de fer oblidar que les activitats tradicionals de la industrialització valenciana, com el tèxtil, mobles, calçat, fusta, confecció, o d'altres com la química, metal·lúrgica, rajoles, etc., han bastit una trama fabril d'importància que s'ha anat estenent i arrelant amb l'empenta industrialitzadora dels anys 1960-1974. D'altra banda, l’agricultura de les planes, rica pel regadiu i per la producció d'alguns articles de gran valor exportador, com els cítrics i els productes hortofrutícoles, ha contribuït també al creixement econòmic del País Valencià, malgrat les dificultats generals que intenta d'anar capejant el sector agrari. Els serveis —turisme, transports, activitats financeres, etc.— també han contribuït a aquesta marxa endavant de l'economia valenciana. Tots ells, amb nombroses vacil·lacions, però, en general, en una línia ascendent pel que fa als grans nombres relatius a la població, la renda i la producció. Per a emmarcar les consideracions que ara farem sobre les inversions públiques al País Valencià, les proporcions sobre tot l'Estat espanyol són les següents: la població representa el 9,2 per cent de l'espanyola, la producció és el 9,7 per cent de l'espanyola i l'estalvi valencià representa el 8,2 per cent del total d’Espanya. Les obres públiques haurien d'acompanyar, lògicament, aquestes dades. Com és sabut l'activitat productiva necessita una bona xarxa de carreteres, uns bons ferrocarrils, uns ports moderns, un subministrament d'aigua a les ciutats suficient, un mar no pol·luït per les aigües brutes, i l'agricultura, uns regadius suficients. D'aquí que hàgim volgut conèixer quines previsions d'inversions havia fet per al 1976 el ministeri d'Obres Públiques al País Valencià. [...] El resultat no és gaire afalagador. Davant de les mitjanes que representa l'economia valenciana en el total de l'economia espanyola, el 4,3 per cent d'inversions programades constitueix un valor més aviat desproporcionat. […] Tots els plantejaments d’autonomia que es fan al País Valencià, des dels més tímids fins als més progressistes, acorden un valor fonamental al regiment propi de les inversions en obres públiques. Enguany, les obres públiques al País Valencià no arriben a cobrir els mínims imprescindibles d'acord amb el creixement de la seva economia i, no caldria dir-ho, amb la seva aportació a la Hisenda Pública de l'Estat espanyol. Però les xifres que hem estudiat per al 1976 són sobretot l'expressió d'una perspectiva de decandiment de les infraestructures valencianes. Cal defensar-les urgentment si no volem veure com això repercutirà en uns costos socials i econòmics que afebliran ràpidament la potencialitat de creixement del País Valencià.
