14/10/2018

15/10: Companys

1 min

AVUI FA 78 ANYS que van afusellar el president Companys. A casa, els avis ho recordaven en veu alta cada dia de Santa Teresa. Suposo que avui, tot i no ser un aniversari rodó, alguns mitjans catalans ho recordaran. No sé si també ho farà algun mitjà de fora de Catalunya. Em semblaria molt bon senyal. O, diguem-ho al revés, que no ho fessin mai (ni aquest any ni qualsevol altre) em semblaria un molt mal senyal. Un senyal que consideren que això de recordar l’assassinat d’un president democràticament escollit, pel fet de ser-ho, és cosa només dels catalans o dels catalanistes. Això formaria part de la pitjor manera de recordar les víctimes de la injustícia: que cadascú recordi estrictament els seus, i s’oblidi dels morts dels altres. No parlo només en termes de dos bàndols, sinó de les moltes sensibilitats diverses que conflueixen en aquell període. Certament, pitjor seria l’oblit total. Però, de totes les maneres de recordar, la pitjor és aquella en què només es recorden de les víctimes de la injustícia aquells qui se’n senten políticament hereus. I prou. Mentre que la manera més terapèutica de recordar seria que tots féssim nostra la memòria de totes les víctimes injustes. Recordar Companys no hauria de ser cosa només dels catalans, avui.

stats