Octubre 34-84

[...] Feia tres anys que el país s'havia allitat monàrquic i despertat republicà, en paraules d'un vell polític de la monarquia, i encara que se sentia alliberat i alegre vivia esverat. Apreníem la lliçó de la llibertat en un món en crisi i amb els totalitarismes -feixista i comunista- apoderant-se de les consciències i dels països d'Europa i Àsia. Amèrica, la rica i poderosa Amèrica, encara estava sortint de l'estupefacció de l'hecatombe de Wall Street. El panorama no era optimista. Molts problemes i massa messies.

Aquell octubre de 1934, daurat i clar com totes les tardors barcelonines, estava destinat a passar a la història.

[...] Al 6 d'Octubre -així ha quedat fixada per a la història aquella estranya aventura del poder convertint-se en comitè de vaga, en centre revolucionari, en constructor de barricades i violador de la llei- li va faltar grandesa. Si tanco els ulls puc sentir encara els trets porucs i el bram del canó que els va silenciar. Poca cosa. Homes tan destacats de la política d'aleshores com Tarradellas i Escofet van parlar ahir amb freda i desapassionada paraula d'aquesta falta de grandesa de l'absurd i desgraciat xoc entre el Govern central i el de la Generalitat. Xoc que, jo diria, tenia més d'enfrontament ideològic que de discrepància constitucional, malgrat la Llei de Contractes de Conreu. És a dir, un error, un immens i injustificat error.

[...] Actualment es produeix una de les circumstàncies que envoltaren l'octubre de 1934: la diferència ideològica i política entre el Govern de Madrid i el de la plaça de Sant Jaume. Però només hi ha un enfrontament: el dialèctic. Això és bo i crec que podem estar tranquils. També he parlat del 6 d'Octubre amb el president Pujol i dels 6 d'Octubre morals que es presenten en la de vegades difícil i crispada relació quotidiana. Estic convençut que el país ha madurat enormement i que els polítics són més responsables que en altres temps. La lliçó de la història no ha estat en va i no veig que es pugui donar un altre 6 d'Octubre. [...]

Manuel Ibáñez Escofet 1984