Oficialitat agressiva contra el català
L’adeu de Pablo Casado ha coincidit als diaris amb les recomanacions dels experts del Pacte Nacional per la Llengua. Una de les conclusions dels lingüistes parla del problema de l'"oficialitat regressiva" del català a Catalunya i a Espanya, és a dir, que l’estat que paguem amb els nostres impostos no "juga el paper d’estat propi i propici". Casado n’ha estat un exemple.
En el seu breu pas pel lideratge de l’oposició espanyola, Casado no ha perdut l’oportunitat de clavar la seva plantofada a la llengua: "Que no parleu català, que parleu formenterer!", se’n recorden? I tot just fa un mes, en una d’aquesta rodes de premsa amb vaques al darrere, demanava que s’apliqués "un 155 educatiu" a Catalunya si el Govern no acatava la sentència del 25% en castellà a l’ensenyament a Catalunya.
A aquestes altures, un ja no s’estranya de res, però sempre m’ha costat de pair que un espanyol nascut el 1981, en democràcia i aspirant a president del govern, pugui mostrar-se tan bel·ligerant contra el català, amb un to tan convençut, que va més enllà del càlcul electoral.
Avui l’extrema dreta de Vox es guarda prou d’exhibir la bandera espanyola amb l’àliga franquista als mítings, perquè pretén arribar a tothom amb el seu missatge fosc, i hi ha símbols que emeten massa soroll. I, en canvi, el líder de l’autodenominat centredreta pot exhibir sense complexos una incultura testosterònica sobre la segona llengua més parlada del seu país fins a arribar al negacionisme lingüístic.
Des d’aquest punt de vista, l’estatus del català als ulls de l’Estat és regressiu, sí, perquè en comptes de fer-se’l seu, el manté a un pam del "Habla en cristiano". Però seria més exacte dir-ne "oficialitat agressiva".
