Oi que TV3 va bé?

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsPel que es veu, els dirigents de la nostra televisió estan d'allò més satisfets amb els resultats aconseguits al llarg de 1997. És un fet que l'any passat TV3 va ésser la cadena més vista a Catalunya (fins arribar a un 22% de la quota de pantalla), [...]. Al llarg de moltes setmanes la nostra televisió resultava líder, a cavall entre qualitat i comercialitat, amb èxits populars com -ai, las!- Nissaga de poder, Les mil i una, Efectes secundaris (desaparegut abans d'hora), el programa de Mari-Pau Huguet (tal vegada excessivament mitificat), l'original Malalts de tele (que corre el perill de fer-se massa reiteratiu), i fins i tot aquest boig Surti com surti, en què Jordi LP juga hàbilment amb el mim Leandre, [...] Amb tots aquests programes TV3 ha pres una nova embranzida sobretot de cara al jovent, que abans ja havia demostrat la seva aprovació per les quasi filosòfiques xerrades de Quim Monzó, els sarcasmes de Mikimoto, la conya marinera d'en De la Fuente i les mil i una sortides de la Lloll, que -com he comentat altres vegades- és un tresor que ens cal conservar amorosament. [...] No tot són flors i violes, però. Heus ací que Domini públic no ha funcionat gaire, tal vegada per l'obsessió d'en Pellicer d'incloure enmig del debat un personatge entrevistat que no lligava gens amb el tema proposat. [...]. D'altra banda, ens va saber greu la desaparició del popularíssim Jordi Culé de les transmissions futbolaires, i encara més la quasi catastròfica continuació de Nissaga de poder amb en Mateu increïblement ressuscitat per allargassar fins a l'infinit una ja enfadosa història, martiritzada i turmentada pels guionistes. I consti que ho lamento per en Benet i Jornet, que és un dels nostres millors dramaturgs, però que ara (per allò de les garrofes diàries) permet que el seu nom se'n vagi en orris. Aquesta trista Nissaga [...] és en aquests moments un subproducte tan estúpid i buit com ho poden ser els arnats serials veneçolans o mexicans que transmet TVE; [...] Però, amb tot -i ara, parafrasegem-, TV3 va bé... Oi que sí?