Orígens del turisme a les Illes Balears (1964)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article del geògraf Bartomeu Barceló i Pons (Palma, 1932-2012) a 'Serra d’Or' (II-III-1964). Avui és la Diada de les Illes Balears. Se celebra cada any l’1 de març, data en què l’any 1230 es va signar la Carta de Franquesa, document fundacional del Regne de Mallorca (o de Mallorques a l’incloure, de fet, totes les Balears). També es commemora l’entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia del 1983.
El turisme ha estat, en aquests darrers anys, l’esdeveniment més transcendental de les Illes Balears, el que ha provocat canvis importantíssims dins la seva estructura econòmica i humana. Aquest fenomen, complex i variable –o variant–, tenia d’antic una tradició a Mallorca. La seva condició d’insularitat ha exercit una forta atracció als viatgers des del començament del segle XIX, per bé que la seva arribada ha estat condicionada per factors molt diferents, des de llocs i en èpoques també diferents. El turisme actual té, doncs, precedents, dels quals els mallorquins tragueren profitoses lliçons que ara utilitzen amb èxit. La gran afluència de turistes cap a les illes, Mallorca i Eivissa, fonamentalment, ha fet de l’explotació del turisme el centre i la base indiscutibles de l’economia insular. Però, a més de provocar un progrés material, el turisme ha estat el catalitzador d’un procés espiritual que ha romput formes socials endarrerides, obrint àmplies perspectives a les formes de pensar dels illencs. Mallorca ha estat capdavantera en el moviment turístic de les illes. La seva coneixença com a motiu turístic comença al principi del segle XIX. Mallorca es dona a conèixer d’una faisó erudita. En parlen historiadors com Jordan de Frago, Romey, Lacroix; geògrafs com Vargas Ponce, Arago, Laborde, John Carr; polítics com Jovellanos, Argüelles, Grasset de Saint-Saveur, i d’altres. D’altra banda, aquells 30.000 emigrats que, fugint de la guerra de la Independència, residiren a Mallorca fins al 1814, i els presoners francesos que en aquella època foren reclosos a Cabrera, quan tornaren als respectius llocs de partida donaren testimoniatge de Mallorca, un testimoniatge ple de polèmica que feia més atractiva l’illa. Mallorca entrà a l’Europa romàntica com a complement al seu sentit d’evasió, a la inclinació per la cosa exòtica. Els convencionalismes arcaics i l’ambient bucòlic de l’illa foren els motius que dugueren els primers visitants amb categoria de turistes, que arribaren al port de Palma el 1838 aprofitant el primer vaixell de vapor que lligava amb regularitat l’illa amb Barcelona des de l’any anterior. Aquests foren Aurora Dupin, més coneguda amb el pseudònim de George Sand, i el gran músic polonès Frederic Chopin. Dos anys després arribava a l’illa el pintor Laurens. Entre el 1840 i el 1890 vingueren a Mallorca nombrosos personatges: pintors com G. Doré, el seu deixeble Sargent, Degouves, Russinyol, etc.; simples viatgers, que després escriuen el que han vist o sentit a l’illa, com Cortada, Dembowsky, Davilier, Christmas, Bidwell, Wood, etc.; geòlegs com Elie de Beuamont, La Marmora, Pagenstecher, Hermite, etc. Entre tots ells cal destacar la vinguda de l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Aquest home, que podríem qualificar de darrer romàntic de Mallorca, va ésser el més gran propagandista de l’illa a través de la seva colossal publicació Die Balearen, veritable enciclopèdia de les illes on es recull geografia, història, economia i folklore, i que encara avui no ha estat superada. [...]
