El pa de cada dia a l'escola

Hi ha indicadors econòmics que omplen titulars però són ambigus, o virtuals. I n'hi ha que es toquen i s'entenen. Les associacions de pares i mares a les escoles pateixen retards en el cobrament de beques, també la morositat de famílies, i constaten com la crisi va travessant més i més capes. Dos de cada deu nens que abans feien servir el menjador escolar han deixat de fer-ho, d'altres reclamen les instal·lacions però per portar-hi la carmanyola. Aquest és el pa de cada dia del 2012 a les nostres escoles. I agreuja una situació que ja era estranya, la feina de substitució de pares i mares voluntaris organitzant els migdies per satisfer una necessitat social però no escolar, i l'esforç de moltes entitats formant monitors de menjador. En els últims anys he pogut comprovar com es milloraven els menús, se'n controlava la qualitat, s'equilibraven les dietes, com l'escola avançava cobrint necessitats específiques per a nens al·lèrgics, o celíacs. El menjador escolar és un espai educatiu, de convivència, també de formació d'hàbits, i en alguns casos garanteix als nens una alimentació més equilibrada al migdia que la que els espera a casa al vespre. Aquest espai bàsic, de primera necessitat, genera situacions incòmodes, nous dilemes. Què has de fer amb un nen si els pares no poden atendre'l a casa ni pagar el menjador? Més pressió per a les AMPA.