24/11/2021

Pablo Casado, el recurs fàcil

2 min
Pablo Casado ha estat protagonista.

La setmana passada, el dilluns 15 de novembre, Pilar Rahola tancava el Tot es mou amb el seu soliloqui habitual. La col·laboradora va sucar pa amb l’estrepitós ridícul que havia fet Pablo Casado el dia anterior carregant contra l’energia solar perquè, deia ell, quan es feia fosc perdíem la possibilitat de continuar tenint electricitat. Un cop acabat el monòleg i el magazín de sobretaula va començar l’Està passant de Toni Soler. I en l’obertura del programa tant ell com Jair Domínguez insistien en el mateix tema, fent broma amb la patinada del líder del PP i rient sobre els seus coneixements limitats.

Una setmana més tard, Pablo Casado tornava a ser el protagonista. No es pot negar que el personatge està servint amb safata de plata els acudits i les burles a tots aquells que es dediquen a triturar l’actualitat. Aquest dilluns, 22 de novembre, Pilar Rahola posava el punt final al Tot es mou amb un discurs en què comentava l’assistència de Casado a una missa on s’homenatjava el dictador Francisco Franco. S’acabava el magazín i arrencava l’Està passant donant voltes al mateix tema: el líder del PP i la seva participació en una missa on les pregàries vetllaven per l’ànima del dictador. Soler i Domínguez treien suc amb sarcasme de les altes capacitats del polític, tot recordant que la setmana abans ja s’havia posat de peus a la galleda.

Cada dilluns, doblet temàtic a les tardes de TV3. Primer Pilar Rahola i després Toni Soler. Un darrere l’altre burxant en la mateixa notícia. Sense treure mèrit a Pablo Casado per la manera com està demostrant la seva talla política i l’habilitat perquè els analistes, guionistes i humoristes apreciïn la seva intel·ligència, ves que les tardes-vespres de TV3 no estiguin caient en una inèrcia una mica òbvia a l’hora de comentar l’actualitat i estiguin anant a parar als mateixos llocs i idèntics punts de vista.

Més enllà de plantejar-se l’opció de si caldria una mica de coordinació interna a nivell de cadena, la coincidència temàtica durant dues setmanes potser pot servir per considerar si s’està funcionant amb una dinàmica massa fàcil. L’anàlisi burleta és fantàstica i l’actualitat és si fa o no fa la mateixa per a tothom, evidentment, però quan els protagonistes i idees es van repetint, potser és el moment de pensar si tot va a remolc dels mateixos estímuls. Potser és perquè l’anàlisi política s’enfoca sempre en la mateixa direcció i es dispara cap a la mateixa banda. I és com si no es pogués sortir mai d’aquest cercle viciós. Hem d’anar alerta que l’observació de l’actualitat, ja sigui a través de la reflexió o a través del guió humorístic, no ens acabi portant a una reiteració de conceptes i ocurrències que, de tan tòpics i previsibles, acabem adotzenant-nos i convertint-nos en un país més petit del que en realitat aspirem a ser.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats