Els Països Catalans, ara
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsSi repassàvem la literatura clandestina de l'època franquista, probablement hi trobaríem que, d'una manera o altra, la majoria dels partits de la nostra àrea nacional, fins i tot els d'obediència madrilenya, solien fer al·lusions explícites a unes possibles -i reparades- esperances de restablir vincles actius d'"unitat" entre els Països Catalans. Sovint, és la veritat, la fórmula "Països Catalans" no hi apareixia literalment: ja resultava incòmoda en certs sectors conspiratoris i, també, poc viva popularment. Però les al·lusions a factors "comuns" d'idioma, cultura, història, solien ser freqüents. La cosa canvià amb l'anomenada "transició". Durant aquests anys, i avui, quasi ningú no en parla. I pitjor: la tendència a l'evasiva és general i manifesta, inclús en gent que semblava tenir les "idees clares". Només uns grups, escassos i dispersos, hi continuen fidels, amb la radicalització previsible i alhora amb el risc d'una incidència mínima en el poble.
No vull ser mal interpretat. Potser en xifres absolutes ara hi ha més partidaris dels "Països Catalans" que mai i no solament en les esferes vaporoses de la cultura. Fins i tot en termes relatius, la qüestió també ha guanyat terreny. Tanmateix, el predomini de les inhibicions i dels silencis cautelosos resulta innegable. No hem d'oblidar, d'entrada, que el "neoespanyolisme" de dretes i esquerres ha emergit enèrgicament després de la Dictadura. I qui no el veia venir? Les alegries secretes de l'antifranquisme impacient ens havien fet creure que la tradició nacionalista espanyola, tan robusta i tan lligada a la ideologia que encarnava el General, quedaria ferida de mort amb la instauració de la "democràcia". Ens enganyàvem. "Res no hi ha que s'assembli més a un espanyol monàrquic, com un espanyol republicà", deia el bescantat Josep Pla fa més de mig segle i la frase, degudament corregida, no ha deixat de ser vàlida. I era natural que el concepte de "Països Catalans" hi trobés l'oposició solidària del "macizo de la raza" i dels seus subalterns. [...]
