12/5: Fi de pandèmia?
La sortida espontània de tanta gent al carrer aquest cap de setmana per celebrar la fi del toc de queda em sembla un fet tan prematur i inquietant com significatiu. Hem vist a moltes pel·lícules quan la gent sortia de festa al carrer a celebrar el final d’una guerra. Les imatges d’aquests dies ho recordaven, a petita escala. Potser perquè a l’inici de la pandèmia ens van bombardejar amb una inadequada retòrica guerrera, il·lustrada amb uniformes i medalles, com si una epidèmia fos un conflicte bèl·lic. I es presentaven els morts com si fossin baixes en una batalla, que finalment es guanyaria. Que cada baixa era una derrota. Ens ho devíem creure tant que ara ho estem celebrant com si la guerra s’hagués acabat. Amb un problema de fons: que no és una guerra i que no s’ha acabat. Hem confós el final del toc de queda amb el final de la pandèmia. Hem confós la suspensió d’una part del remei amb el final de la malaltia. Com si les pandèmies fossin un fet administratiu que es donen per començades al BOE i es donen per acabades amb una resolució del govern o dels jutges. Convertir-ho tot a la vida en un acte decretat i cancel·lat pel poder. El nostre problema no és el toc de queda, és el covid. I si el toc de queda se’n va, però l’epidèmia es queda, continuem tenint un problema.
Vicenç Villatoro és escriptor
