Partit Demòcrata Català: Refundació i relleu generacional
La decisió de Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí i una de les cares públiques de CDC de l’última dècada, de retirar-se de la cursa per ocupar el càrrec de coordinador general de l’executiva del Partit Demòcrata Català va obrir ahir les portes a un autèntic relleu generacional en la sala de màquines de la nova formació política independentista. Si finalment s’imposa la llista de consens, Marta Pascal, de 33 anys, serà coordinadora general, i David Bonvehí, de 37, coordinador d’organització. Tots dos conformen un tàndem que afronta el repte majúscul de posar les bases del que ha de ser la nova eina del centredreta català, un espai ampli que vagi de la socialdemocràcia al liberalisme, passant pel pòsit democristià. En definitiva, trobar el punt d’equilibri social-liberal en què les noves generacions de polítics provinents de l’antiga Convergència es troben còmodes, especialment els alcaldes.
Però més enllà d’omplir de contingut ideològic les noves sigles, Pascal i Bonvehí representen el trencament definitiu amb l’herència més tòxica del pujolisme, la de la corrupció, i també amb unes maneres de fer política que no s’adiuen amb els nous temps, que reclamen transparència i horitzontalitat en la presa de decisions, tal com s’ha demostrat en el congrés d’aquest cap de setmana. La seva presència al capdavant de la formació, sota l’atenta mirada del binomi presidencial format per Artur Mas i Neus Munté, acaba de culminar el procés de refundació i llança un missatge diàfan a la societat catalana i a la resta d’actors polítics. La vella Convergència ha passat a la història i el nou PDC serà sensiblement diferent: un partit amb un objectiu clar, la independència, però preparat també per a la gestió del dia a dia de la preindependència i, sobretot, de la post-independència.
La refundació, però, no ha sigut fàcil ni ha estat exempta de tensions internes, i tots dos dirigents tenen ara la missió de recosir el partit perquè ningú se’n senti exclòs. L’antic aparell també haurà de saber fer un pas al costat i ajudar els nous dirigents en la mesura del possible perquè no es perdi expertesa. Però tothom ha de tenir clara la gran lliçó del congrés: els militants de base han de ser els veritables protagonistes en el procés de construcció del nou país.
