Pasteres a les Balears
L'anomenada ruta algeriana de la Mediterrània, per la qual han arribat fins avui més de 4.300 persones a les costes de les Balears (el triple que fa tot just quatre anys), s'ha consolidat, en bona mesura, com a conseqüència del conflicte diplomàtic entre Espanya i Algèria, després del gir de la política del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental (va passar de ser neutral, si més no damunt el paper, a donar suport explícit al pla d'autonomia del Marroc). Això va fer que l'any 2022 Algèria, després de cridar a consultes l'ambaixador espanyol, trenqués el tractat d'amistat amb Espanya.
Això ha contribuït de manera important a l'augment del tràfic de persones en aquesta ruta de la immigració il·legal, que, a més, és una de les més perilloses que existeixen entre les que travessen la Mediterrània. De la seva consolidació, i de l'existència mateixa d'aquestes rutes, en té bona part de culpa la legislació europea, com li hem sentit explicar a Catalunya Ràdio a Margalida Capellà Roig, professora de dret internacional, dret de la UE i drets humans a la UIB, i portaveu de l'ONG Les Balears Acollim. Capellà no dubta en qualificar de “racista” la legislació europea, oberta a concedir visats d'entrada a immigrants procedents de diferents indrets del món, com els llatinoamericans, però tancada quan es tracta de països africans. D'aquí –i, mirant més enrere, dels efectes de les colonitzacions i les descolonitzacions europees a l'Àfrica– l'increment de les arribades en pastera de persones procedents de països subsaharians. Una Europa avui poruga i desvertebrada políticament, presa fàcil de les extremes dretes i de la seva pressió, que també va en augment. Una Europa que oprimeix negres i pobres, els oprimits de sempre, els més fàcils.
Com també alerta la professora Capellà, l'altre vessant urgent del problema és que les arribades de pasteres augmenten, però els recursos per gestionar-les no, i això posa en tensió les Balears, com anys enrere va passar amb les Canàries. Les illes són illes, i això vol dir que són limitades per definició, tant pel que fa a territori com a capacitat, serveis, infraestructures, etc.
Aquesta evidència, tanmateix, no hauria de ser utilitzada per la presidenta Marga Prohens per alimentar un discurs demagògic que cerca utilitzar una qüestió essencial per al futur de les Balears, com és la immigració, per enfrontar-se al govern espanyol i fer així la seva aportació a la guerra del PP per fer-lo caure de totes passades. Dit d'una altra manera, el paper de Prohens és merament servil i, en la mateixa situació, si qui governés a Madrid fos el PP, la mateixa presidenta faria un discurs completament diferent. Per altra banda, la demagògia de Prohens és encara més evident quan ella mateixa, i el seu govern del PP controlat per Vox, legislen per obviar les esmentades limitacions de les Balears i donen via lliure per construir-les i urbanitzar-les de cap a cap, sense control ni mesura. Les polítiques d'immigració s'han de consensuar amb tothom excepte, precisament, amb l'extrema dreta. Sigui quina sigui.
