Pedro Sánchez haurà de triar si fa president Rajoy o Iglesias
La campanya del 27-J va començar ahir marcada per l’enquesta del CIS, que va dibuixar un panorama en què la coalició Units Podem fa el sorpasso al PSOE però que no resol la incògnita de la governabilitat. Ni PP i Ciutadans, per una banda, ni PSOE i Ciutadans, ni PSOE i Units Podem sumen majoria absoluta. Això sí, el CIS apunta unes tendències que, tot i que caldrà esperar al resultat definitiu, no sembla que hagin de variar. La primera és que continua la davallada del bipartidisme: tant el PP com el PSOE perden escons respecte al 20-D, de manera que la hipòtesi segons la qual els electors retornarien als partits de sempre després del fracàs de les negociacions per formar govern no es compliria. Els nous han vingut per quedar-se.
La segona lliçó és que els electors no han premiat el pacte PSOE-C’s, ben al contrari, l’enquesta sembla indicar que els votants socialistes han castigat l’entesa de Pedro Sánchez amb Albert Rivera, que encapçala un partit que és vist com a afí al PP. Tampoc Ciutadans treu rèdit del pacte amb els socialistes i no guanya cap dels escons que perden tant el PSOE, sobretot, com el PP. El somni, acaronat per alguns, que el partit de Rivera serviria per apuntalar el PP i frenar Podem tampoc es compliria.
La tercera lliçó és que la coalició de Podem amb Esquerra Unida no només ha sumat escons sinó que els ha multiplicat, ja que passarien dels 71 diputats als 92, de sobres per deixar enrere el PSOE de Sánchez. L’esquerra alternativa -suma del fenomen de Podem, l’esquerra clàssica d’IU i les confluències territorials- es consolida com el principal pol del progressisme espanyol, amb capacitat fins i tot d’assaltar la primera posició. Cal veure, però, si Iglesias està preparat per entomar el repte de governar i adaptar-se als requeriments de Brussel·les.
La quarta lliçó és que, a diferència del 20-D, aquesta vegada sí que hi hauria una majoria d’esquerres clara al Congrés, cosa que complicaria de manera extraordinària al PSOE poder argumentar a favor de qualsevol combinació de govern que no inclogui Podem.
La conclusió és que el PSOE es pot veure obligat a triar entre fer president Rajoy o Iglesias. I en aquest últim cas caldria comprovar si serien capaços d’afrontar la qüestió catalana i obrir la porta al referèndum que reclama la majoria de la població.
