El pentinat del senyor A.
Llegeixo a l’ARA que “l'Audiència de Tarragona ha condemnat a 240 anys de presó Jean Luc A., el líder de la xarxa més gran de pedofília desarticulada fins ara a l'Estat, que va operar amb total impunitat durant 15 anys”. S’hi explica, a la notícia, i trobo que val molt la pena remarcar-ho, que qui va descobrir el crim van ser els educadors socials del centre de menors de Tortosa, quan van detectar que alguns dels nens que tenien al càrrec n’eren víctimes.
A la foto, de Núria Torres, de l’ACN, s’hi veu el criminal, d’esquena, durant el judici. És hivern, suposo, perquè va amb una mena d’abric de coll alt, però potser no, potser és una protecció, perquè alguns dels magistrats que es veuen a l’estrada van amb camisa. L’home porta mascareta (els magistrats, també). Duu ulleres. I m’he hagut de fixar en el pentinat. Un pentinat “treballat”. Per la zona del clatell i del costat de les orelles el duu molt curt, i de color blanc. En canvi, per la part de dalt el duu més llarg i tenyit de ros. Se’l pentina enrere.
És un pentinat que has hagut de triar. Que has de repassar sovint. Potser s’ho fa ell mateix, potser fins ara anava a una perruqueria. Si és així, el perruquer o la perruquera habitual ja devien tenir-ne una fitxa amb el color. És xocant, aquest pentinat presumit, tan normal, tan optimista, en certa manera, si ets un criminal. Em sorprèn sempre aquesta determinació tan similar al bigotet de Hitler. Has decidit que és el que et queda bé, el que et fa les faccions més agradables, la petita excentricitat que demostra que en el fons vols agradar. I darrere els cabells (potser s’hi ha posat gomina i tot, per anar al judici) hi ha un home que ha comès les més grans atrocitats.
