Pere Calders, senyor d’‘Antaviana’ (1979)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’entrevista que Josep Faulí (Barcelona, 1932-2006) va publicar a Serra d’Or (IX-1979) arran de l’èxit d’Antaviana, de Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). Aquest dimecres fa quinze anys de la mort de Josep Faulí, periodista, crític literari i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

Fa vint anys (1959), Pere Calders era presentat com “un home que es lleva de bon matí per a poder dedicar un parell d’hores a la seva producció literària, abans de començar la feina comercial”. Aquesta tasca es desenvolupava a les oficines de l’editorial mexicana Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana (UTEHA), els dirigents de la qual, dos anys abans (1957), havien tingut la bona pensada de comprar la barcelonina Editorial Montaner y Simón: fou una bona pensada, per a Calders i per a tots nosaltres, perquè, gràcies a aquella compra, tres anys després (1962), l’escriptor va poder tornar a Catalunya sense canviar d’empresa. Ara (1979) Calders s’ha jubilat i, per a dedicar-se “a la seva producció literària”, ja no li cal matinejar. En una habitació d’un pis alt del carrer de Borrell, oberta generosament a la llum de l’exterior, entre papers i llibres, Calders escriu. A l’any dels seus seixanta-set, ha deixat d’ésser un escriptor de diumenge a la tarda, tot i que ell, en realitat, ho havia estat de dies feiners a primeríssima hora. -Ara -explica assegut, a l’habitació esmentada, davant la taula de treball- faig el que no havia pogut fer mai: em dedico, tot el dia, a escriure. Ho havia de fer a estonetes i ara, per primera vegada, tinc aquesta nova possibilitat, per la qual cosa sóc un perill... Això farà augmentar considerablement la meva producció, però no sé en quin sentit, ni si me n’hauré de felicitar o no: no ho sé, perquè és una nova manera d’organitzar-se i planejar les coses... Amb tot, des que m’he jubilat, he començat una novel·la, he escrit cinc contes i estic fent una adaptació de Coses de la Providència per a la televisió: m’ho ha demanat l’Antoni Chic i n’he de fer cinc episodis de vint minuts, la qual cosa vol dir que la història primitiva s’ha d’allargar-. La incorporació de l’obra de Calders a la televisió és un fet posterior a l’èxit d’Antaviana, origen d’una popularitat caldersiana impensada fins fa poc. Tot i que, per aquesta realització, l’escriptor ha estat llorejat amb el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 1979, és ben conscient que aquest èxit no és d’ell sol. -A l’espectacle Antaviana -explica-, la intervenció del grup Dagoll-Dagom no es limità a la representació: són ells els qui ho idearen i ho conjuminaren tot. He de destacar, especialment, Joan L. Bozzo. Quan em va venir a veure, vaig intentar de desanimar-lo tant com vaig poder, però és un xicot que té una gran seguretat en tot el que fa, i em va convèncer. Vaig veure de seguida que té un bon instint, i la col·laboració fou eficaç, perquè, no cal dir-ho, a l’obra hi ha la seva mà i la meva. [...] Va ser una bona feina de col·laboració. D’altra banda, no vull enganyar ningú: jo, de teatre, no en sé gens, per la qual cosa, per a la part teatral, em vaig posar completament a les seves mans; vaig confiar en Bozzo, perquè ell en sap molt, de teatre. Són, però, tot un grup de gent jove que em van tenir molt de respecte i van escoltar el que els deia- [...]