13/01/2022

Un petit ensurt

2 min

Una imprescindible informació de Marc Toro, a l’ARA, a propòsit dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ens recorda això: “El març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán –ara assenyalat per Villarejo–, va comparèixer a petició pròpia a la cambra baixa. Però com que era a la comissió de secrets oficials no va transcendir què va dir als partits”. Com no ignora ningú, Villarejo ha deixat anar, aquests dies, que el CNI volia donar “un petit ensurt a Catalunya”.

Sí, molt bé, Villarejo odia Sanz Roldán; sí, molt bé, Villarejo és un personatge controvertit. Però llavors, per quina raó el que va dir Sanz Roldán no ho sabem? Per què els partits sí?

L'única qüestió que se m’acut és que ens tracten com menors d’edat. Que de les coses que va dir Sanz Roldán n’hi ha alguna que val més que no sapiguem. I si val més que no la sapiguem potser és perquè figura que si l’arribem a saber s’esfondra el règim. Si no, no hi ha cap raó, cap ni una, per a tant de secretisme. Sentia l’altre dia l’alcaldessa de Barcelona dient que no es pot parlar sense proves. Doncs bé, les proves de les paraules de Villarejo són als seus arxius. Les té el govern.

Recordo molt bé com els prohoms deien, fa temps: “Jo no soc monàrquic, soc joancarlista”. Era una manera d’empassar-se la grossíssima píndola que no agrada a ningú. El rei havia fet tant per la unitat i la concòrdia... Ara que sabem que l’homenet només s’amoïnava per cardar, matar elefants i aconseguir calés, els joancarlistes s’han esfumat. Amb això vull dir que va haver-hi un temps que el 23-F va ser intocable, va ser el símbol de la democràcia. I ara resulta, malgrat els dos-cents llibres de lloança, que va ser això que diu en Villarejo: “Un pequeño susto”. Si algú ho hagués afirmat fa anys hauria anat a la picota. Vivim en un regne on hi ha hagut terrorisme d’estat declarat i res no s’ha enfonsat. I perdó pel rodolí.

Empar Moliner és escriptora
stats