03/04/2022

Del petroli i el gas russos a les renovables

4 min

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha fet trontollar molts supòsits occidentals sobre les bases de la pau a Europa. Entre altres coses, ha renovat l’èmfasi de les autoritats en la dependència energètica com un assumpte estratègic clau. Els Estats Units van anunciar una prohibició de les importacions de petroli i gas russos, mentre que el Regne Unit i la Unió Europea es van comprometre a limitar-les de manera més gradual. La lògica és clara: castigar Rússia, reduir la seva influència i restaurar la pau a Ucraïna. Però prendre decisions equivocades avui -sobretot, seguir preferint els combustibles fòssils a les energies renovables- ens podria conduir a un futur gens pacífic.

En els últims anys alguns països occidentals s’han fet excessivament dependents del petroli i el gas russos, cosa que ha fet més difícil la decisió de reduir-los. Però la decisió més important i difícil que afronten els governs occidentals és reduir la seva dependència general dels combustibles fòssils. Limitar-se a substituir una font d’energia bruta per una altra només posposaria uns anys -amb sort- la necessitat d’afrontar els riscos creixents del canvi climàtic.

Donada la pressió de l’actual crisi a Ucraïna, es podria comprendre una visió tan curta de mires. Els governs occidentals han de tancar la bretxa energètica que comporta aturar les importacions de combustibles fòssils russos, mentre miren de minimitzar els danys que això provoca en les seves economies. Ara com ara, l’opinió pública els dona suport. Però si els costos de l’energia augmenten molt, o els talls esdevenen massa disruptius, el caos econòmic resultant podria soscavar aquest suport.

Per tant, el pas a fonts d’energia alternatives s’ha de fer de pressa i ha d’oferir una provisió fiable i assequible. I no hauria de crear nous embolics geopolítics que puguin ocasionar problemes més endavant.

Al recent cicle de conferències energètiques CERA, celebrat enguany a Houston, els directors executius de les grans petrolieres i els seus lobistes van afanyar-se a proposar incrementar la producció de petroli i gas, eliminar els límits de producció, flexibilitzar normatives i revertir polítiques que apunten a reduir les emissions de diòxid de carboni. Però ara que el canvi climàtic s’està convertint ràpidament en un factor principal d’inseguretat mundial, redoblar l’aposta pels combustibles fòssils seria un tràgic error que podria fer del món un lloc més violent en les pròximes dècades.

L’Informe de Bretxes de Producció (Production Gap Report) del 2021 va subratllar la desconnexió entre els plans actuals de producció de combustibles fòssils i els compromisos climàtics. Amb les polítiques actuals, l’escalfament global està en vies d’assolir un catastròfic augment de 2,7 ºC aquest segle. Més val anar tancant àgilment pous i mines i reduir-ne la producció en lloc d’augmentar-ne la capacitat.

El canvi climàtic ja fa que el món sigui més perillós i menys estable. L’últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) -batejat com a “atles del patiment humà” pel secretari general de l’ONU, António Guterres- va oferir una crua avaluació dels immensos costos econòmics i humans dels efectes merament primerencs del canvi climàtic que estem patint avui. És una imatge del futur que cal evitar.

Els titulars dels últims 12 mesos reflecteixen rècords d’inundacions, tempestes, incendis forestals, onades de calor i sequeres. Tots aquests fenòmens són cada cop més freqüents, extrems i letals, i tots poden elevar les probabilitats de conflictes i inestabilitat. Avui, un 80% de les forces de pau de l’ONU estan desplegades en països considerats com els més exposats al canvi climàtic. De manera similar, un estudi recent va trobar que un augment de la temperatura d’1 ºC està relacionat amb un 54% d’augment en la freqüència de conflictes en zones de l’Àfrica on pastors nòmades i camperols sedentaris competeixen per l’aigua i les terres fèrtils.

Com assenyala correctament l’IPCC, les conseqüències del canvi climàtic desestabilitzen més ràpidament els llocs on les tensions ja són altes i les estructures de govern estan afeblides o soscavades per la corrupció. Un estudi realitzat per a l’informe Environment for Peace (Entorn per a la Pau) de l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI), que es publicarà aviat, mostra que grups extremistes com Al-Shabaab, Estat Islàmic i Boko Haram prosperen en regions que pateixen els pitjors efectes del canvi climàtic. Troben reclutes i suport entre persones les vides de les quals són cada vegada més precàries per les inundacions i les sequeres.

En el nostre món globalitzat i interconnectat, les repercussions d’impactes climàtics locals es poden propagar amb celeritat, a través de crisis en les cadenes de subministrament, desbordaments de conflictes i migracions massives. I, com ha demostrat la invasió russa d’Ucraïna, l’ordre basat en el dret és alarmantment fràgil, i deixa els ciutadà del carrer com a víctima de terribles conseqüències.

El rebuig del petroli i el gas russos per part d’Occident crea una oportunitat per accelerar la transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils. Optimitzar l’ús de l’energia i aconseguir una reducció de la demanda pot complementar aquest esforç. Energies renovables com la solar i l’eòlica tenen sentit des del punt de vista econòmic. Són molt més segures i ràpides d’instal·lar que les plantes nuclears o la majoria de les alternatives fòssils. I no deixen la gent exposada als alts i baixos dels mercats globals de combustibles.

La lògica apunta en una sola direcció. El món assolirà una veritable seguretat energètica, i l’oportunitat de construir un futur més pacífic, habitable i assequible, només si deixa enrere els combustibles fòssils.

Copyright Project Syndicate

Helen Clark és ex primera ministra de Nova Zelanda i ex directora del Programa de Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD). Són coautors d’aquest article Dan Smith, director de l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI), i Margot Wallström, exministra sueca d’Afers Estrangers i excomissària europea de Medi Ambient.