La plaga de la fil·loxera (1900)
Peces històriques
De la informació publicada a La Vanguardia (10-IX-1900) aquest mes fa 125 anys sobre seqüeles de la plaga de la fil·loxera que va delmar els vinyets catalans. Traducció pròpia. Aquella malura dels ceps havia entrat feia vint anys des del Rosselló a l’Empordà. D’allí es va escampar pels vinyars de nord a sud: Maresme, Bages, Barcelonès, Pallars, Penedès, Camp de Tarragona, Priorat... La invasió de l’insecte causant —d’origen nord-americà— es va aturar a la Plana Alta valenciana, comarca amb vinyes escadusseres.
Ens informen des de l’Estació Enotècnica d’Espanya a Sète que tan en aquella plaça com en els altres mercats vinícoles de França persisteix la calma, i els vins nous que arriben no aconsegueixen animar els negocis, si bé és veritat que els preus es mantenen elevats, per la qual cosa el comerç espera els primers vins indígenes que es podran comprar en condicions més avantatjoses. El ministre francès de l’Interior ha dirigit als prefectes una circular datada a 28 d’agost de 1900 sobre l’addició de sucre en els vins amb disminució de taxa. Dita circular recorda que el “sucrage” a les veremes amb moderació de taxa es va instituir el juliol de 1885 amb el doble objecte de permetre primer al viticultor que millori per l’addició de sucre a les veremes la qualitat de la seva collita afectada per les malures i suplir la insuficiència de la quantitat per la procedència dels vins mitjançant un vessament de sucre i aigua sobre les pinyolades dels raïms. Comprovat que l’ús del sucre ha aportat als vinyataires grans serveis durant el període de la fil·loxera, la circular demostra que la situació s’ha modificat considerablement amb la reconstitució dels vinyets, motiu pel qual en aquestes circumstàncies s’han formulat nombroses queixes contra l’abús del sucre que, afavorint la producció de most artificial, ha estat una de les causes de la mala venda dels vins naturals, per la qual cosa en vista del clamor general i les protestes dels poders públics ha calgut recórrer a mesures repressives. En aquest sentit la circular insta a que els prefectes influenciïn sobre els magistrats per tal d’encaminar els productors a restringir les operacions de “sucrage” dins dels límits compatibles amb les prohibicions descrites a les lleis de 1891 i 1897, i posar en guàrdia als compradors contra maniobres fraudulentes en comandes de “sucrage”. [...] L’administració de contribucions indirectes té l’ordre d’exercir una vigilància especial sobre el tràfic de sucre a causa de les quantitats exagerades que circulen d’aquesta substància, i d’extreure mostres en els carregaments que s’expedeixen per a ser analitzades en els laboratoris. Els fraus així descoberts seran castigats severament. La circular insisteix sobre el dany immens que l’abús d’aquestes operacions en la recepció i tractament de les collites de raïm pot ocasionar al conjunt dels viticultors, contribuint a paralitzar encara més els mercats i a minvar la confiança en el procés de producció vinícola. [...] Adverteix també la circular que l’addició de les glucoses és una falsificació si té l’objectiu d’introduir en el vi una matèria com la dextrina, precisant, a més, les condicions en les quals cal operar lícitament el “sucrage”, no quedant justificat posar sucre en la primera embotada, més encara en els anys en que el raïm no ha madurat prou, i que el seu us en la segona embotada ha de tenir per únic destí proporcionar al colliter la beguda que necessiti pel seu consum, el de la seva família i el del seu personal. [...]
