28/04/2021

Plou fang

3 min
Un estadi esportiu reconvertit en un centre d'emergències per atendre pacients de covid a Srinagar, a l'Índia.
Disponible en:

Fa poc més d’un any ja sabíem que som més reincidents en els errors que en els encerts i que una pandèmia ens canviaria la vida però no el sistema. Les prediccions de futur més optimistes anaven bé per omplir una pancarta casolana i per tranquil·litzar els menors d’edat. També els adults que porten sempre a sobre l’excusa perpètua per no madurar. Però ara que ja ens surten els unicorns per les orelles i la pluja de fang no ens deixa ni un vidre net, és inevitable que en la mirada se’ns hi posi aquella brossa que no és pròpiament nostra sinó del civilitzat món dels humans.    

A Espanya, mentre descobreixen el feixisme com si fos un feixisme diferent d’aquell que fan servir contra Catalunya i busquen al YouTube com es fa el nus d’un cordó sanitari, continuen considerant que el millor per combatre-ho tot és la violència. Tant serveix per a una democràcia com per a una pandèmia. Per això, en lloc d’augmentar pressupostos socials, n’amplien d’altres més essencials, com el de la monarquia o el militar. ¿Us imagineu quants morts s’haurien evitat si hi hagués hagut més tancs disponibles? ¿Heu vist quants malalts s’han salvat del covid gràcies al rei? Hem vist militars saltar-se el protocol de vacunació i infantes viatjant a l’altra punta del món per posar-se una vacuna. Això sí. L'Institut Internacional d'Investigació per la Pau d'Estocolm ha calculat que la despesa mundial militar ha augmentat un 2,6%. Espanya no està sola en el rearmament però acostuma a apuntar cap a nivells alts en rànquings d’aplaudiment dubtós. És el cas. El Centre Delàs d’Estudi per la Pau calcula que ha sobrepassat amb escreix aquesta xifra de mitjana mundial i ha augmentat la despesa militar en gairebé un 9,5%. Així, per a la propera pandèmia Espanya ja disposarà de més helicòpters de guerra, de més caces Eurofighter i de més submarins. La idea és que tots portin microscopis incorporats per atacar el virus amb més precisió. És broma. L’objectiu és continuar escampant l’argument de la seguretat per terra, mar i aire. Que es pretengui transmetre a partir d’incrementar el material bèl·lic realment deixa una sensació de tranquil·litat amplíssima. És com viure en una casa plena de reixes. Dorms molt millor. I amb el bombardeig diari d’anuncis d’alarmes perquè no entri gent estranya a casa teva fas el pack complet. Si no t’assalten, sempre et pots morir d’un atac de cor. Sembla mentida que amb tants sistemes de seguretat encara necessitem anar amb mascareta, oi? I encara és més difícil de creure com, en un món tan segur, un home hagi pogut assassinar una dona cremant-la viva. A Catalunya i al segle XXI. Sort de les despeses públiques en protecció. Per no parlar de les bales de foam que poden disparar-te només al braç. Van passant els dies i la pandèmia és el menys important. Llàstima que per intercanviar impressions en directe amb les amistats encara falti una mica de temps. Per seguretat. 

També ajuda molt que en la nova normalitat sigui normal que les cimeres polítiques es facin a la presó. Per voler un país lliure ens està quedant cada vegada més sotmès. O més segur, ves a saber. El que tinc clar és que fa de mal pintar un arc de Sant Martí amb tanta grisor. I mira que aquesta primavera prometia. Però només ens ha faltat que el pitjor de la variant índia sigui la pobresa. Milers de morts al país que fabrica més vacunes del món. Havíem d’aprendre coses noves i només vam quedar-nos tancades a casa uns mesos. La propera vegada que en sortim potser ens hauríem de prendre més seriosament això de canviar el món.

Natza Farré és periodista

stats