El poble i el no-poble (2)

ALBERT PLA NUALART
ALBERT PLA NUALART

La meva columna del dia 11 de novembre, El poble i el no-poble, em va deixar el regust d’haver simplificat massa una qüestió complexa. I avui vull entrar en el tema més espinós que hi ha al darrere, un tema gairebé implantejable: la qualitat de l’electorat. Entre els comentaris a aquell article, deia un lector: “Les enquestes sobre la relació entre la tendència política procatalana i proespanyola i el nivell d’estudis donen resultats molt contundents”. Un altre apuntava: “Voler formar part del «poble» deu voler dir respectar-ne la història i la cultura. Com pots ser «poble català» i no reconèixer la seva voluntat històrica d’autogovern?” I uns tercers, amb força raó, em retreien que quan deia “Els catalans sabem prou bé què és sentir-se no-poble”, aquest meu “els catalans” tampoc incloïa els votants del PP o Cs.

L’enorme repte de la democràcia és que el vot de l’informat, compromès i tolerant val igual que el de l’ignorant, egocèntric i fanàtic. ¿Hi ha algun correlat entre aquests dos pols i els que van votar Bernie Sanders i Donald Trump el 2016 als EUA? ¿I entre els que van votar Endavant Andalusia i Vox a les últimes andaluses? Ni té sentit afirmar, amb absolut maniqueisme, que uns votants són sempre informats, compromesos i tolerants i els altres mai (a tot arreu hi pot haver de tot), ni defensar, negant l’evidència, que aquestes tres qualitats es reparteixen per igual entre els votants de tots els partits.

Però si defensar-ho és hipòcrita o ingenu, també resulta perillós caure en l’altre extrem: posar en dubte que els vots de tots els partits tinguin el mateix valor. En el nostre cas, podem començar dient que qui vol ser espanyol (qui vota certes formacions) no vol ser català. Afegir després que si no ho vol ser no ho és. I acabar concloent que, si no és català, no té cap dret a decidir el futur de Catalunya. No és poble. No es tracta d’un raonament que s’arribi a verbalitzar, però furga el substrat del pensament sobiranista. El raonament oposat el verbalitzava l’altre dia un manifestant pro Constitució: “ Si no quieren ser españoles, que se vayan de Cataluña”.

I no són només les dretes i els nacionalismes els que restringeixen el concepte poble. En una entrevista a l’ Ara Diumenge d’avui, el sociòleg Éric Fassin acusa l’esquerra francesa d’utilitzar el concepte poble referint-se sobretot al col·lectiu blanc i excloent-ne les minories àrabs, negres o marginals.

Si no partim de la base que el poble no és cap ideologia, ni cap ètnia, ni cap raça, ni cap classe social sinó la comunitat que construïm cada dia en la imprescindible i difícil convivència; la que a través d’una bona escola i unes dignes condicions de vida intentem que estigui informada, es comprometi i aprengui a ser tolerant, la democràcia no és factible. Igual que els Sanders dels EUA o els Endavant d’Andalusia, el sobiranisme només pot avançar convencent votants -i especialment els més ignorants, egocèntrics i fanàtics- que el seu projecte és millor per a tothom.

Tot el que es basi en dividir entre poble i no-poble farà que acabi guanyant qui sigui més violent i tingui més força. I em temo que no serem nosaltres.

Albert Pla és lingüista i escriptor

Més continguts de