'Pocket money'

Pocket money és una expressió anglesa que té diversos significats. És la setmanada dels nens; la xavalla que portem a la butxaca; els diners per a les despeses de petit import... Vaig sentir la frase per primer cop en una empresa global que comercialitzava productes per a nens, llaminadures, bàsicament. Quan havien de fixar el preu dels productes analitzaven el pocket money dels nens. Segons què deien les estadístiques sobre què portava la canalla a la butxaca calculaven el preu que maximitzés la despesa dels infants, de manera que poguessin comprar el màxim assortiment de dolços.

Però, més endavant, coincidint amb la crisi financera del 2008, vaig començar a veure departaments de màrqueting que analitzaven el pocket money dels adults. Potser no referint-se a les poques monedes que portaven a la butxaca, sinó referint-se a quants diners els quedaven cada mes per a despeses personals un cop havien pagat la hipoteca o el lloguer, els subministraments, les assegurances, la comunitat de veïns, etc. És a dir, descomptats els fixos, quant queda? 

En aquests moments, amb l’entorn inflacionari, tot i que a poc a poc tornarà a la normalitat, els càlculs de pocket money han tornat als departaments de màrqueting de moltes empreses. I la conclusió és esgarrifosa: per a un 25% de les famílies, el pocket money, entès com el que sobra per a lleure, capricis, consumicions i petites alegries, és gairebé nul. I, per a la resta, aquests diners extres donen per a molt poques compres. 

I és per aquest motiu que estem veient, i continuarem veient cada cop més, reduccions d’envasos, de gramatge dels productes, de nombre d’unitats que conté una caixa del que sigui. Es tracta, com es feia amb els nens, que puguem gaudir d’una petita porció del màxim de coses. Price point, en diuen els britànics, també. És a dir: “No em parli de descompte en percentatge, parli’m d’euros. Quant val? Perquè, veurà, a la butxaca porto 35 euros i és tot el que tinc per a capricis aquest mes”. “Cap problema. Cervesa de 15 centilitres, i a córrer. Dos glopets, sí, però li quedarà pocket money per a unes olives”.

Ens estan convertint en nens petits, comptant els cèntims que sobren a veure si ens arriba per afegir la pega dolça negra.