Les dones polítiques i el sexisme, un problema que requereix atenció
Vuit de cada deu diputades de Parlaments de tot el món han reconegut haver estat víctimes en algun moment de la seva carrera política de violència psicològica, un concepte en què s’inclouen comentaris masclistes, insults sexistes i assetjaments. Les dades són d’un informe donat a conèixer recentment per la Unió Interparlamentària (IPU), l’organització mundial de Parlaments, que ha enviat qüestionaris a diputades de 55 països. Els resultats conclouen que no hi ha gaires diferències per zones geogràfiques. El masclisme és transversal: no coneix ni fronteres, ni classes socials, ni tampoc nivells d’estudis.
L’informe de la IPU és interessant en aquest sentit perquè, encara que és veritat que les polítiques no són cap excepció -la majoria de dones són objecte d’insults sexistes o comentaris masclistes al llarg de la seva vida-, l’atac es fa contra representants de la ciutadania que ostenten autoritat i poder. Amb els comentaris -alguns insultants i d’altres que se centren en el seu aspecte físic o situació personal per rebaixar-les- el que es pretén és menysprear la seva autoritat i les seves idees pel sol fet de ser dones. Segons expliquen les diputades enquestades, els atacs vénen tant de persones anònimes com dels seus propis col·legues parlamentaris o de partit, que en molts casos no s’acostumen a perdre el monopoli del poder.
El món està a l’espera ara de saber qui serà, els pròxims anys, la persona més poderosa del món, que de moment segueix sent la que exerceix la presidència dels Estats Units, el país més ric i més armat del planeta. Per primera vegada en la història aquest càrrec pot recaure en una dona, Hillary Clinton, i el sol fet que hi estigui a tocar ja és de per si un gran èxit. Tanmateix, la mateixa Clinton ha patit, i segur que patirà, ofensius comentaris sexistes -n’hi ha prou recordant el que ha dit el seu rival, Donald Trump, sobre les dones- i si guanya no li serà fàcil imposar la seva autoritat. En molts estats amb qui el seu país manté excel·lents relacions, per exemple l’Aràbia Saudita, la dona no té permès ni tan sols votar. Per això, igual que passa en el cas d’Angela Merkel o d’Ada Colau, més enllà de les ideologies i per descomptat en funció sempre dels seus mèrits, és important que hi hagi dones en llocs d’alta rellevància política. Són l’exemple que fa callar boques.
