El Prat, líder en passatgers ‘low cost’, és l’aeroport que volem?

Catalunya es consolida com a destinació de les companyies aèries de baix cost dins de l’estat espanyol. Segons dades fetes públiques ahir pel ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, el Prat és a molta distància de qualsevol altre aeroport espanyol en aterratge de passatgers de vols barats. Així, en els set primers mesos del 2016, Catalunya va rebre 6,5 milions de passatgers internacionals de vols low cost, el doble que les Balears, amb 3,3 milions, i el triple que Madrid, amb 2,6 milions.

Es confirma, doncs, que el low cost és cada vegada més important a l’aeroport de Barcelona i que va portar a Catalunya el 66% dels passatgers, mentre que en el conjunt d’Espanya es divideix a parts iguals el nombre de passatgers que hi arriben amb companyies tradicionals i els que hi arriben amb vols internacionals barats.

De fet, si el rànquing es fa segons el nombre de passatgers que arriben en companyies tradicionals, Madrid se situa al capdavant amb 7,5 milions, seguit de les Canàries amb 4,7 milions, les Balears amb 4,2 milions i Catalunya, que cau fins a la quarta posició, amb 3,4 milions.

Segons aquestes mateixes dades, Ryanair, EasyJet i Vueling sumen un terç de tot el trànsit de baix cost i la procedència és sobretot europea. És a dir, la curta distància. Catalunya, malgrat els diferents estira-i-arronses amb els diferents governs espanyols, no ha sigut capaç d’aconseguir una gestió individualitzada de Barajas i del Prat, fet que ha condemnat l’aeroport barceloní a ser una infraestructura alimentadora de Madrid per als vols de llarg abast. Ha hagut de renunciar, doncs, a convertir-se en un autèntic hub (centre de connexió internacional), com sí que ho són Barajas, Londres o París.

Per a molts experts, el Prat té prou demanda de passatgers d’arreu del món per convertir-se en un hub, però la gestió centralista d’Aena el perjudica. Una gestió individualitzada dels aeroports és habitual a Europa, on s’evita que una única companyia tingui el monopoli de tots. La gestió per separat dels dos aeroports afavoriria la competitivitat de les dues infraestructures i fins i tot la projecció exterior de l’estat espanyol. Amb la privatització d’Aena es va tornar a perdre una oportunitat. Catalunya ha de continuar exigint la gestió pròpia.