President Mas, ara ja no podrà dir ningú que està sol
La posada en escena del Pacte Nacional pel Dret a Decidir va servir ahir per evidenciar que, en el procés cap a la consulta, els polítics no estan sols. De fet, va ser la pressió de la societat civil la que va obligar en el seu moment el president Mas a avançar les eleccions i a posar el dret a decidir en el centre del debat. Ara mateix no hi ha cap bandera més transversal i amb més força regeneradora que la idea d'un poble cridat a les urnes per optar entre dos projectes polítics, entre dos escenaris de futur.
El suport de les entitats socials i dels agents econòmics (l'absència de la patronal Foment respon més a interessos corporatius que a una posició que sigui fruit d'un debat intern i el PSC està fortament dividit) demostra que el procés d'emancipació nacional ja no té marxa enrere. Trigarà més o menys, però la generació actual de catalans no renunciarà a ser consultada sobre el seu futur. No és l'operació d'un partit polític ni una cortina de fum: és un objectiu de país, l'empresa col·lectiva d'una societat que ha dit prou i reclama el dret a dir la seva, a superar marcs que considera obsolets, a convertir la democràcia en una eina de transformació social, a fer un pas decisiu cap a la maduresa.
A partir d'ara ningú li podrà dir al president Mas que està sol, i ningú podrà pensar que canviant una persona s'atura el procés. I el president, com a representant legítim de tots els catalans, té ara la missió de fer que aquest missatge se senti ben fort a Madrid, però també a Brussel·les i a la resta de capitals del món. Els catalans han decidit democràticament i lliurement que volen ser protagonistes del seu futur, sense limitacions de cap tipus. I per molts bastons a les rodes que es vulguin posar, o per molt que s'intenti crear confusió amb estratègies dilatòries, la implicació de la societat civil i el consens que suscita ara mateix el principi del dret a decidir són la millor garantia que el procés tira endavant. Aquest dissabte en tindrem una nova mostra al Concert per la Llibertat; i a la Diada, amb la cadena humana. La mobilització ciutadana no afluixarà. Però són els polítics els que han trobat les fórmules per fer-lo possible.
