El prestigi a l’exili de l’Antoni Clavé il·lustrador (1946)
Peces històriques
De dues cròniques de Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París 1966) enviades de París estant i publicades a La Nostra Revista (Mèxic, I-II, 1946). Fa vint anys de la mort de l’artista Antoni Clavé (Barcelona, 1913 - Saint-Tropez, 2005). Fins al 16 de novembre hi ha oberta al Palau Martorell (Barcelona) una retrospectiva d’aquest pintor i dibuixant, que va excel·lir com un cartellista i il·lustrador amb projecció internacional.
Parlar del que han fet a França durant aquests anys els artistes i escriptors catalans exiliats obliga, en primer lloc, a reeditar la famosa frase atribuïda, si no m’erro, a Sieyès, com a resum de les seves activitats durant la trasbalsada època a la Revolució Francesa: “He viscut”. Viure, en efecte, no ha estat pas una tasca tan fàcil com pot semblar als que respiren en ple pulmó l’aire lliure d’Amèrica. Viure sota la Gestapo i sota els seus lacais de Vichy; viure sense renunciar a la dignitat; viure sense arribar a un total embrutiment, malgrat que hom es veiés obligat a fer feines dures i desacostumades; viure, a despit de les privacions, del fred, dels bombardeigs i de les deportacions. [...] Penso que els lectors de La Nostra Revista estaran contents de saber que, en aquestes condicions, els artistes catalans que viuen a França han conservat i han augmentat llur prestigi [...]. Antoni Clavé, Carles Fontserè, Martí Bas, Riba-Rovira, representants d’una jove generació de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, s’han revelat com a bons pintors i il·lustradors. L’exposició d’artistes catalans que organitzà Solidaritat Catalana fa uns mesos a París, a profit dels deportats catalans, fou una bona exhibició de la tasca dels nostres escultors, pintors i il·lustradors. [...] Antoni Clavé, aquell minyó català extraordinàriament dotat que s’havia distingit amb els cartells setmanals del cinema Capitol a la Rambla de Barcelona, i que s’ha fet un nom prestigiós entre els pintors i il·lustradors de París, feu al seu torn un àlbum de litos sobre aspectes parisencs i un altre de cançons populars franceses. La seva aportació posterior a la bibliografia francesa és també remarcable: Lettres d’Espagne, de Prosper Mérimée [1803-1870], que ell ha il·lustrat, és particularment una obra reeixida, com també ho són les il·lustracions que de l’artista català trobem en l’edició per a bibliòfils de Carmen del mateix Mérimée apareguda enguany. [...] Tot això feu explicable que quan Ferran Canyameres i Pere Ballber volgueren començar l’edició de llibres de luxe en català, l’any 1943, encarreguessin a Antoni Clavé la il·lustració d’un text meu que es deia Tot l’any i que es componia, segons resava el subtítol, de “dotze estampes barcelonines i un pròleg”. Les tretze làmines que gravà Clavé per a aquest volum de gran format i petit tiratge, publicat a darrers del 1943 i ja exhaurit, són un dels motius més legítims d’orgull que tinc com a autor català ben editat, quan em faig la il·lusió que és la meva prosa que les ha inspirades o almenys suscitades. La mostra que n’acompanyo, que és la capçalera del pròleg, tot i revelar la gràcia ingènua de tals il·lustracions, no arriba a explicar-les totes elles, tan diverses i tan sucoses de barcelonisme i de poesia com són. [...]
