Primeres notícies de demoscopilàndia pel 23-J

BarcelonaEls telèfons bullen i les empreses d’enquestes fan el seu agost aquest juny: cal plantejar quin és el terreny de joc d’aquestes eleccions i quines profecies autocomplertes es volen impulsar. Coincideixen aquest dilluns tres sondejos, amb números prou dispars i interpretacions diferents. El País és qui oferia millors números per al PSOE (sorpresa!) i li oferia entre 107 i 111 diputats, per 131-132 del PP. Però la intenció editorial apuntava a una altra banda: “Una llista de Sumar amb Podem allunyaria del govern PP i Vox”. El diari de Prisa posa pressió perquè Pablo Iglesias claudiqui i accepti que Sumar lideri la seva futurible crossa de governabilitat. Més enllà d’això, narrativa clàssica de si-tu-no-hi-vas-ells-tornen. A El Periódico els números eren similars (104-110 del PSOE per 126-132 del PP) i el titular es limitava a cridar a la mobilització de les esquerres: “El PP guanyaria amb claredat el 23-J i vorejaria la majoria absoluta”.

A La Razón, l’estimació d’escons era molt més eufòrica per a la dreta: el PP en rebia 145/147 i el PSOE 94/96. Aquí la mobilització que es buscava era la del votant popular: si feu un últim esforç evitareu que hàgim de pactar amb Vox. Per això titulaven: “El PP frega els 150 a costa de Vox i absorbint el vot de Ciutadans”. I, com ja està resultant molesta tradició, allò que a El País era “la dreta i la ultradreta” (bé, a El País i a tot arreu on es miri Vox amb un mínim d’honestedat) a La Razón es convertia en un amable i gens amenaçador “el centredreta”. El trio d’enquestes ens diu que mentre uns aspiren a salvar els mobles (un cop més) els altres ja preparen el cant de la victòria i només pateixen per saber si hauran de fer veure que no estan pactant amb ni més ni menys que el partit del franquisme sociològic i el populisme autoritarista.