Procés de Nuremberg: així actuen els acusats (1945)
Peces històriques
De la crònica de Carles Sentís (Barcelona, 1911 - 2011), enviada des de Nuremberg a La Vanguardia (29-XI-1945). Avui fa 80 anys de la publicació d’aquesta peça tramesa com a enviat especial al procés contra els criminals nazis, a Nuremberg. El periodista Sentís va ser l’únic periodista català que, acreditat amb el distintiu “corresponsal neutral de guerra”, va cobrir el procés penal més important del segle XX.
Les primeres neus han caigut sobre Nuremberg. Les runes de la ciutat monumental han quedat cobertes com aquells pessebres empolvorats amb farina de la cuina. Això permet que bastantes dones –¡pobres formigues, amb formiguer destruït!— s’alliberin dels fardells carregats cada dia a les seves esquenes i que avui només hagin d’arrossegar-los sobre petits trineus pels carrers de la ciutat. De damunt els tancs que, amb la seva dotació emergint dels torricons, rodegen el Palau de Justícia, la neu esborra les línies geomètriques de les estrelles, igualment blanques, amb les quals es marca tot el material nord-americà. [...] Dins el Palau de Justícia, a l’entrar en el tema austríac, hi ha més animació de la que hi havia quan es parlava de la preparació de les finances i de la Marina de guerra. Les sessions, a través d’aquests temes, semblen més lentes. L’acusació americana aparenta no tenir pressa i es perd en l’abstracció de la història d’aquests darrers anys. [...] Tanmateix, a sota de cada frase d’aquests debats hi ha el cognom d’un dels acusats. El doctor Schacht, tan severament seriós (té expressió de perdiguer navarrès), va començar essent elogiat magníficament per l’acusació. L’han qualificat de “geni de les finances”, cosa que ha agraït amb algun somriure i cert rubor. Però el doctor Schacht –sens dubte la personalitat més forta, el més intel·ligent dels 24 acusats– va quedar amb la seva responsabilitat directament marcada en la preparació de la guerra, amb les seves genialitats financeres per armar Alemanya i les seves emissions de bitllets falsos des del punt de vista de l’Estat alemany, tot i que autèntics des del prisma amb què eren mirats pel partit nazi. [...] La tela d’aranya de l’acusació americana va embolicant Seyss-Inquart i Von Papen, una mica desfigurat sense bigoti, però conservant tota la seva estampa diplomàtica amb un vestit de tela llistada molt chic. La seva calma habitual s’ha alterat en el descans i quan una avaria en els auriculars li ha impedit escoltar les traduccions del francès. [...] Les expressions de Göring no eren pas insolents, però sí enjogassades i amables. Periodistes, fotògrafs i dibuixants arribats de Londres o Estocolm el tenen sempre sota les seves incisives mirades. Molts enviats especials han vingut amb binocles i altres amb prismàtics de campanya. [...] L’altre dia Göring va seguir amb la mirada, fingidament distreta, una dactilògrafa francesa de cabells color panís. Un diari americà que surt a Nuremberg va explicar aquest detall. Per això, ahir, al travessar la sala aquella dactilògrafa, els veïns de Göring li van donar cops de colze i van bromejar com quan es descobreix la xicota d’un col·legial. Göring va seguir la broma. Reia tant que va mossegar un mocador per amagar les riallades. Els del Tribunal no entenien res i encara no ho entenen [...].
