La mort del Papa, anunciada cap a les deu del matí, alterava el ritme de les diferents cadenes. TV3, en ple festiu de Pasqua, es fusionava amb el 3/24, amb Bea Duodu al capdavant entrevistant qui podia i sense enviat especial a Roma. Les connexions amb la catedral de Barcelona servien de comodí provisional. El periodista Ferran Moreno arribava amb presses a la plaça de Sant Pere del Vaticà just per aparèixer al final del Telenotícies. A la tarda, Carles Costa –amb corbata negra– assumia l’especial. El titular en pantalla era xocant: “La mort ha agafat per sorpresa a tothom, perquè fins ahir va estar actiu”. El to de l’especial, més enllà del caràcter informatiu i d’anàlisi, tenia també un deix emotiu i sentit. Per sort, a mitja tarda va aparèixer Vicenç Lozano, excorresponsal a Roma de la cadena. Expertíssim en qüestions vaticanes, sempre va més enllà del que és obvi en els assumptes papals. En les pròximes setmanes haurà de ser una figura puntal per a TV3.
A Espanya, el dilluns laborable va agafar les diferents cadenes amb més recursos per afrontar la notícia. La 1, que havia d’estrenar el magazín Mañaneros i continuar a la tarda amb Malas lenguas, va cancel·lar els programes per fer especials informatius. La prova que la nova graella de TVE és incapaç de sostenir l’actualitat amb formats i professionals més pensats per a l’entreteniment. A Telecinco, Ana Rosa Quintana no va interrompre la seva entrevista al ministre Carlos Cuerpo, però després hi van sucar pa. Fins i tot analitzaven el deteriorament del pontífex a través d’una cronologia de fotografies. A Antena 3, la mort del Papa va sorprendre Susanna Griso en plena entrevista al president de Múrcia, Fernando López Miras. La presentadora es va encarregar de comunicar-li la notícia i ell es va declarar un fervent creient: “Ahora tenemos que rezar para que esté al lado de nuestro señor Jesucristo”. Amb audàcia, Griso li va recordar les últimes paraules del pontífex sensibles al patiment dels migrants i els hi va posar en contrast amb les seves negociacions amb Vox, que vol impedir l’arribada de menors. López Miras va haver de fer filigranes retòriques per sortir-se’n. A la pausa publicitària, Griso va modificar el seu vestuari: de l’armilla fúcsia sense mànigues va passar a una camisa blau marí de màniga llarga per adequar-se al dol. A la tarda, Y ahora Sonsoles era una processó delirant de tota mena de personatges que van conèixer el Papa. La típica pesca d’arrossegament de convidats de tota mena i condició: entre d'altres, des de la folklòrica María del Monte fins a Carlos Herrera, passant per Jordi Évole i per Pasión Vega i “su tango que emocionó al Papa”. El veterà corresponsal Antonio Pelayo va acabar plorant en directe, juntament amb la humorista Sara Escudero i el director de Vida Nueva, José Beltrán. El resultat global és el retrat d’un país beat en el sentit més pintoresc i carrincló. I se li ha de reconèixer al papa Francesc la paciència d’haver rebut tot cristo. Amb perdó.
