Propietat privada i habitatge digne, dos drets fonamentals
L'habitatge és la primera preocupació dels ciutadans. La pujada dels preus sembla imparable. Un informe del Consell Europeu reflecteix la gravetat de la crisi de l'habitatge a Barcelona. És la segona ciutat del continent amb els lloguers més cars en relació amb els sous. Els seus ciutadans han de destinar el 74% del salari mitjà per pagar el lloguer d'un pis al centre. Només Lisboa la supera.
L'escassetat d'oferta, que creix per sota del ritme de la demanda, i uns tipus d'interès baixos, que han abaratit les hipoteques, no fan més que engreixar els preus. I això eleva les barreres al mercat per a les famílies que busquen on viure i per als joves que aspiren a emancipar-se però els salaris no els hi permeten. Calen solucions, i algunes haurien de ser d'emergència. Ja se n'han posat algunes en marxa, com els préstecs d'emancipació, però en calen més. La necessitat residencial no té prou benzina per esperar que es posin en marxa els plans de les administracions per augmentar un parc públic abandonat durant anys. Altres, com limitar les pujades a zones tensionades, han alentit les alces, però això ha coincidit amb la fugida de l'oferta cap al lloguer de temporada o les habitacions, activitats que no estan regulades.
Per tot això, i al marge de penalitzacions tributàries a grans propietaris que comercien amb els pisos com si fossin mercaderies, el president Salvador Illa ha obert la porta a iniciatives més atrevides, com prohibir la compra d'habitatges per especular després que ho hagi reclamat la CUP. Però amb cauteles. Hi ha dos drets fonamentals recollits a la Constitució que estan en joc: el dret a la propietat privada i a l'herència (article 33) i el dret a un habitatge digne i l'obligació dels poders públics de promoure'n condicions i normes per fer-ho efectiu (article 47). "M'he obert a estudiar-ho tot. Ara, estudiar-ho vol dir estudiar-ho. Mesures noves com les que vostè planteja avui aquí ja les estem estudiant, i hem de tenir la certesa que són viables i efectives, i si la tenim ho comunicarem", ha dit Illa.
En tot cas, això no és cap ocurrència. Un informe encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i elaborat pel jurista Pablo Feu, expert en dret administratiu i urbanístic i professor a la Universitat de Barcelona, planteja aquesta opció, tal com es fa a Amsterdam. L'informe la creu legalment viable, però només en zones declarades de mercat residencial tensionat i de manera excepcional, territorial i temporal.
A l'informe s'inclouen mesures per garantir l'equilibri i la proporcionalitat. Una seria permetre la compra d'edificis sencers, però per destinar-los a lloguer habitual. I permetre la compra de segones residències en un municipi diferent de l'habitual, encara que estigués en una zona tensionada, però només per a l'ús personal.
Calen solucions i sofisticació jurídica per evitar que protegir un dret fonamental n'afecti un altre. I continuar treballant i, preservant el dret a la propietat privada, aconseguir que l'article 47 de la Constitució, el del dret a un habitatge digne, sigui més un fet que simples paraules.
