Què compra el govern d’Aragó, quan compra publicitat?
Fa uns dies va visitar aquesta columna una peculiar entrevista amb la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, a qui l’'Expansión' feia dir en titular una cosa -sobre la presumpta fugida d’inversions de Catalunya pel procés sobiranista- que, senzillament, ella no havia dit. Doncs bé: resulta que no era l’únic problema que arrossegava aquella peça, aparentment. El digital Eldiario.es acusa el rotatiu econòmic d’haver venut aquella entrevista en portada com a part d’un contracte publicitari. En concret, revela que el govern d’Aragó va firmar un acord per valor de 84.700 euros amb aquest rotatiu. No es pot demostrar que hi hagi una relació causa-efecte, però el fet que l’administració aragonesa hagi firmat acords amb altres mitjans i que, també en aquests casos, s’hagin donat al cap de poc temps mostres de -va, posem-ho fi- 'generositat' informativa amb la presidenta Rudi, fa alçar les celles dels qui pensen que les casualitats, com més es repeteixen, més costen d’empassar.
Una curiosa carta al ‘New York Times’
Ah, l’escrivent regular de cartes als diaris! Podem imaginar fabuloses biografies a partir de les inquietuds que deixen escrites. Però avui poso el focus en algú que en va tenir prou enviant una única carta. És el doctor Bruce J. Levin i va escriure això, i només això, al New York Times : “Senyor director, sisplau, publiqui aquesta carta. Així, quan els meus pacients em busquin a Google, veuran que el seu psiquiatre i psicoanalista ha publicat al New York Times ”. I la delícia, esclar, del diari a l’hora de posar-la: retratar el món és (també) això.
