Dissabte hi va haver una manifestació de mestres i professors i, entre altres reivindicacions, demanaven “reduir la burocràcia i eliminar tasques innecessàries”. A les manifestacions de la Revolta Pagesa també es queixaven d’haver-se de passar la tarda omplint papers. Vaig sopar aquest divendres amb un alcalde de poble rural, d’aquests que l’endemà tenien una trobada col·lectiva amb el president Illa a Món Sant Benet, i em deia que la burocràcia els aixafa, que els tràmits administratius per decidir qualsevol cosa s’allarguen un temps desesperant, sobre tot si, com era el cas, fa vuit anys que no tenen un secretari de l’ajuntament. Les petites i mitjanes empreses afirmen que l’administració ja té el 70% de la documentació que els exigeixen per fer un tràmit. ¿Encetem el meló de les demores de més d’un any per rebre les subvencions per a la instal·lació d’una placa solar?
D’acord: allà on es treballa amb recursos públics, cal una garantia de funcionament que eviti arbitrarietats. Però no tot és garantisme. Hi ha molta inoperància. S’han anat creant cues llarguíssimes, davant les més diverses finestretes per fer gestions que la digitalització hauria d’espavilar sense problemes, tal com demostra la velocitat a què treballa la intel·ligència artificial.
Quan col·lectius tan diferents com mestres o pagesos (i en aquest parèntesi poseu-hi el vostre cas) ensopeguen amb la mateixa pedra de la lentitud burocràtica és que les administracions gaudeixen d’un privilegi, que ningú els ha concedit, de disposar del temps i dels diners de la gent com si els importessin un rave. En comptes que l’administració treballi per a nosaltres, nosaltres treballem per a l’administració.
