Ramon Trias Fargas, Montserrat Trueta i l’Andy
“Si jo no hagués nascut amb la síndrome de Down, potser el meu pare no hauria pensat mai a fer una llei com aquella, i és per això que li estaré eternament agraït”. Són paraules d’Andy Trias referides al seu pare, Ramon Trias Fargas, impulsor principal de la LISMI (Llei d’Integració Social dels Minusvàlids). Ara fa quaranta anys que persones com l’Andy van poder començar a treballar.
El nom de la llei ens porta tota la naftalina del 1982. Avui ja no parlem de minusvàlids, però cal recordar que fa quatre dècades anomenàvem les persones amb síndrome de Down amb qualificatius bastant pitjors.
El 2022 fa cent anys que va néixer Ramon Trias Fargas, i el departament que ell va dirigir, Economia, celebra oficialment l’Any Trias Fargas, acte que aquest dijous ha reunit Jordi Pujol i Miquel Roca, que han aprofitat per parlar en acabat davant la mirada encuriosida d’altres convidats, com ara l’actual conseller, Jaume Giró, que al seu discurs ha fet una reivindicació de la vocació social de Convergència. Aquest 2022 l’Andy Trias farà 50 anys, n’ha fet 30 que va començar a treballar, 20 que es va independitzar amb la seva parella, també amb síndrome de Down, i set que es van casar. No tothom ha pogut fer el mateix camí, però el cas de l’Andy i l’Eva ha estimulat moltes famílies.
Potser sí que, sense l’Andy, el seu pare no s’hauria interessat per estendre els drets a les persones amb discapacitat, però segur que tampoc hauria estat possible sense la seva mare, la inoblidable i sempre coratjosa Montserrat Trueta. Amb l’Andy acabat de néixer, el metge li va dir que el nen seria com un vegetal. Ella li va contestar que acceptava el diagnòstic, però no el pronòstic. Aquell primer coratge va ser el primer pas del camí.
