Raons per a una televisió catalana (1978)
Peces històriques
De la periodista i política Anna Balletbò (Santpedor, 1943-Barcelona, 2025) a Mayurqa (n. 18, 1978-79), revista de la Universitat de les Illes Balears. Formada a la UB en Història i a l’Escola de Periodisme de l’Església (CIC), Balletbò va destacar com a diputada i militant socialista i feminista molt activa. Va treballar a la ràdio i a la televisió públiques i va ser professora de comunicació a la UAB. Va morir el divendres 24 d'aquest mes d’octubre.
El descobriment dels mitjans de comunicació de masses és un esdeveniment que data solament de fa unes desenes d'anys, però que ha produït i està produint canvis generals en el nostre ambient cultural. És en aquest marc que la màquina televisiva, capaç de comunicar, divertir i educar és, sens dubte, un dels agents més actius. [...] Per tant, hi ha una pregunta cabdal per a nosaltres: ¿Què està passant i què passarà amb les distintes cultures de països econòmicament dèbils enfrontats a l'agressió de productores multinacionals de països molt industrialitzats i fabricants a gran escala de productes pseudoculturals? I més concretament, quin és l'esdevenidor de les cultures sostingudes per a una llengua no estatal? En definitiva, ¿quin futur espera a la cultura d'aquell país, poble o nació que no disposi d'una televisió pròpia i s'hagi de conformar a rebre productes culturals o pseudoculturals que li són aliens a través d'una televisió forana? Aquest és el cas dels Països Catalans. Durant molts anys el català, a més de perseguit, ha hagut de competir amb una altra llengua, la castellana, que disposava de mitjans molt més poderosos d'introducció i generalització. [...] La cultura catalana és, entre altres factors, el resultat d'haver tingut i mantingut una llengua pròpia. [...] Quan a inicis dels anys seixanta des dels mitjans de comunicació es comença a introduir el català es reprodueix una situació de bilingüisme diglòssic; recordem el teatre còmic i els discos de Capri. Més greu és quan des de la ràdio i la televisió del règim s'ha fomentat una programació de diglòssia total. Recordem programes com el de Ràdio Barcelona (anys 50-60) titulat La comarca nos visita. El personatge central era un pagès que, "en la seva ignorància", només parlava català, o deia catalanades que provocaven la hilaritat del públic que es trobava a l'estudi. [...] El primer programa català va ser emès per televisió l'octubre de 1962: La ferida lluminosa. [...] Cinc anys després (març del 1967) començà l'espai informatiu-literari Mare Nostrum. […] El mercat internacional és avui pràcticament controlat per grans distribuïdores, sobretot dels Estats Units, que exporten telefilms basats en valors de la societat nord-americana, del seu govern i del seu aparell militar, valors que res tenen a veure amb la cultura de països que reben aquells productes. [...] En el cas dels Països Catalans, ràdio i televisió són avui elements imprescindibles per reafirmar la nostra consciència de poble. Caldria encaminar l'acció en el sentit que les autonomies del Principat, les Illes i el País Valencià obtinguin plena competència en matèria de ràdio i televisió, entenent la importància dels serveis públics de televisió en el desenvolupament d'una autèntica tasca cultural popular, cosa que implica establir els correctius democràtics necessaris per fer-ho possible, integrant-los en organismes independents supervisats pels respectius Parlaments autonòmics [...]
