Reforma laboral, projectes personals

“ERC no vota projectes personals”, va dir fa uns dies Gabriel Rufián, per justificar la negativa del grup republicà a votar la reforma laboral a la sessió d'aquest dijous del Congrés. En realitat, es tracta precisament d'això: del projecte polític que s'està articulant al voltant de Yolanda Díaz, al qual se li auguren i se li presenten perspectives d'èxit (sempre, naturalment, pendents de ser contrastades amb la realitat) en cas que aquest projecte prengui cos i es presenti a les eleccions. De moment, Díaz va fer una primera presentació d'alguna cosa que podria acabar sent una candidatura el novembre passat a València, envoltada d'Ada Colau, Mónica Oltra, Fatima Hamed Hossain i Mónica García. No van presentar cap programa electoral, només una mena de declaració de principis feministes i regeneracionistes, i, sobretot, un eslògan: “Otras políticas”, escrit tres vegades però sempre en una mateixa llengua. Per no tenir, el projecte encara no té nom, i Yolanda Díaz es va referir tan sols a la voluntat de construir “un front ampli” d'esquerres.

Tan ampli que tothom s'ha sentit al·ludit, i, per tant, amenaçat. Per a Unides Podem, l'aparició d'aquest “front ampli” podria ben bé convertir-se en la seva desaparició, tota vegada que circulen apostes per la dissolució de la marca lila dins el nou projecte. Per a ERC i per a Bildu, una nova força d'aquestes característiques, si pren força, seria un rival incòmode que els podria disputar electorat dins els respectius espais polítics nacionals. I per al PSOE és un motiu de pànic l'entrada en escena d'un nou actor polític que, a diferència de les altres propostes que han aparegut en els darrers anys a la seva esquerra, pogués tenir opcions de desafiar-los a les urnes, amb una líder que també miraria Pedro Sánchez de tu a tu.

El resultat és que la reforma laboral serà votada en gran mesura a partir (o en contra, més ben dit) del projecte “personal” de Yolanda Díaz. Si no hi ha canvis de postura de darrera hora, ERC i Bildu no votaran la reforma i obligaran la vicepresidenta a aprovar-la “amb la dreta”, és a dir, amb el PDECat, el PNB i Ciutadans, que és allò que volen que passi per poder-ho retreure a Yolanda Díaz. “Qualsevol cosa votada amb Ciutadans és difícil d'explicar”, fanfarroneja Rufián. Segur que sí, però se li podria replicar que també ho és votar juntament amb el PP i Vox.

La reforma que defensa Yolanda Díaz no “deroga” la del PP, com es va estar discutint durant setmanes d'equilibrismes semàntics per no haver de reconèixer que tan sols hi fa retocs, perquè eren aquests –i no uns altres– els retocs que a Brussel·les volien que s'hi fessin. És una reforma laboral feta per encàrrec i a mida de la Comissió Europea, és cert. Però també ho és que cap dels grups de centreesquerra que hi votaran en contra o s'abstindran l'haguessin fet diferent ni millor. Oposar-s'hi és només una maniobra per mirar de deixar sense aire un projecte “personal”, en una escena política farcida, precisament, de personalismes.