La regió de Castelló

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes comarques més altes de la regió de Castelló es despoblen sense remei. És prou comprensible. Aquelles muntanyes seques produïen cereals i ramaderia, que són dues activitats agrícoles regressives. Hi resten nuclis on hi ha més resistència, és a dir, algun altre recurs, que seria aventurat considerar amb massa possibilitat de futur. Alguns pobles d’aquestes comarques han desaparegut, si no del mapa perquè les cases del cens administratiu encara estan en peu; i d’altres, considerant la seva decadència present, podem témer -o desitjar, segons el punt de vista que adoptem- que aviat tindran la mateixa sort. La vida, la vida econòmica i tota la que l’economia fa possible, es desenvolupa a les comarques de la costa o a les més pròximes a la costa; els pobles des dels quals es veu la mar i aquells prop dels quals passa la carretera general -paral·lela a la qual sembla que aviat correrà l’autopista del “Mare Nostrum”-, són els que concentren una major vitalitat. No es tracta de l’atractiu turístic que, encara que present, en aquestes comarques té un desenvolupament més lent que en d’altres del Sud del país. Es tracta, purament i simple, de les condicions de vida. Enlloc del País Valencià, on les muntanyes són tan abundants, no n’hi ha de tan esquerpes i hostils, de tan poc comunicades i que ofereixin condicions de vida tan difícils com les dels Ports, per exemple, o les de l’Alt Maestrat. A la comarca dels Ports hi va haver una indústria tèxtil especialment concentrada a Morella, la capital. Aquesta indústria va poder viure amb una certa prosperitat fins ben avançat el segle actual. Per què va desaparèixer gairebé del tot -traslladada en part a Castelló- mentre ha prosperat, en canvi, adaptant-se a les exigències tecnològiques presents, la de Vilafranca, a la comarca immediata de l’Alt Maestrat? [...] En llocs com ara els Ports de Morella i l’Alt Maestrat no és possible una vida semblant a la de les comarques de la vora de la mar. No hi ha condicions. Són seques, irremeiablement seques, i no poden fer de l’agricultura que tenen una altra cosa d’allò que és; i les possibilitats industrials, en eixes condicions, són impensables. Hi ha l’excepció de Vilafranca, a l’Alt Maestrat, on funcionen dues fàbriques de gèneres de punt, una de les quals, segons que sembla, és de les capdavanteres del ram. Però, es pot preveure si resistiran gaire temps, allà on són? No aniran baixant, també, cap al pla? El cas de Morella encara és menys esperançador, perquè les indústries que hi queden són ben escasses. I el turisme no és suficient per a substituir tot el que hi manca. [...]