La resurrecció de Cañardo (1936)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la crònica de Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a 'La Publicitat' (17-VI-1936). Diumenge s'acaba a Barcelona la Volta Ciclista 2023, iniciada dilluns a Sant Feliu de Guíxols. L’etapa d’avui recorre les Terres de l’Ebre. Cartell de la Volta 1936 guanyada per Mariano Cañardo (Olite, 1906 - Barcelona, 1987). Planes, reporter d’aquella cursa, queia assassinat per anarquistes dos mesos després a la Rabassada.

Manresa, 17, 1.30 matinada (per telèfon). Vàrem parlar de la duresa de l'etapa Girona-Figueres. Doncs bé; comparada amb la d'ahir, aquella etapa resulta una mena de vals vienès. El que a l'Empordà fou pluja, a la comarca d'Olot es va convertir en un temporal desfet. En certs moments la cortina d'aigua era tan espessa que no permetia la visibilitat més enllà dels vint metres. La carretera era un fangar sobre el qual els cotxes evolucionaven amb tota mena de precaucions. I ara, imagineu-vos què deuria passar als corredors; una simple xifra serà més eloqüent que totes les paraules: dels ciclistes que prengueren la sortida, n'hi hagué 36 que no arribaren a la meta. Fora poc indicat fer una ressenya de tipus realista d'aquesta extraordinària batalla, perquè encara que no volguéssim la cosa agafaria un aire de melodrama. Caigudes, desmais, abandonaments... [...] Tot l'esperit d'equip que assenyalàvem ahir se n'ha anat en orris davant la duresa de l'etapa, la qual marca l'esfondrada dels estrangers –exceptuat Bonduel– i assenyala la resurrecció de Cañardo. El nostre campió, que dimarts, entre oliva i oliva del vermut amb què ens obsequiaren a Figueres, ens deia que no sabia què li passava, però que no "marxava bé”, ahir es va sentir de sobte rejovenit, i a la baixada del coll de Santigosa es va llançar costes avall com un esperitat, indiferent a la pluja, al fang i al perill de les patinades, i va marxar sol des de Ripoll a Vic, amb un tren de mil dimonis; mentre els seus rivals perdien la moral i l'amor propi, Cañardo recobrava totes les seves energies, i així el veiérem arribar a la meta amb deu minuts d'avantatge sobre el seu seguidor immediat. Fou una gesta que té un punt de grandesa que depassa el quadre de les performances esportives. Cañardo feu el miracle de convertir en realitat les il·lusions i els entusiasmes de tota aquesta multitud que de cap a cap de Catalunya crida el seu nom com si arborés una bandera. […] Arribat a Manresa, Marià Cañardo, l’heroi de la jornada, fresc, clenxinat, elegant, donava un tomb pel passeig de Pere III, voltat d’un núvol de criatures i de gent gran que el seguien en manifestació. La guàrdia municipal hagué d’intervenir per tal de protegir-lo de l’entusiasme del públic. Cañardo, radiant, repartia somriures, encaixades i autògrafs. Al vespre hi hagué recepció a l’estudi de Ràdio Manresa. Davant del micròfon, Cañardo va dir unes frases amables i, sobretot, que estava molt content. És veritat. Gairebé estava tan content com els seus seguidors.