El retorn de l'abat Sunyol

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEl 25 de novembre darrer foren traslladades a la cripta de Montserrat les despulles de Gregori M. Sunyol, mort a Roma el 1946. [...] Des dels seus primers dies de vida monàstica a Montserrat el pare Sunyol es va moure en un ambient musical, alhora litúrgic i popular. Cant gregorià, litúrgia, participació comunitària, poble cristià en pregària, tots aquests temes sol·licitaren ben d’hora el seu esperit d’artista i d’home religiós. I de tot es féu l’apòstol que en trametia ardentment, quasi violentament, l’interès als altres: de primer, al seu monestir de Montserrat, on instaurà el cant gregorià; després al seu poble de Catalunya, en el qual suscità i animà tot un moviment musical d’intervenció en les celebracions litúrgiques; i darrerament a tota l’Església, des d’un lloc central com el que li correspongué d’ocupar a Roma. [...] Dins l’ambient de renovació del culte cristià, el pare Sunyol treballava perquè el poble participés comunitàriament en el cant litúrgic, tal com es derivava del sentit mateix de l’acció litúrgica. El papa Pius X ho havia proclamat. El pare Sunyol no trobà tampoc cap mitjà tan adequat com el cant gregorià, que havia estat retornat a la seva autenticitat pels monjos de Solesnes. En efecte, aquest cant, a una veu, es prestava més al cant col·lectiu que no pas la polifonia, altrament caiguda en un moment en que predominava el mal gust. [..] Una darrera etapa, de més maduresa científica i pedagògica, l’esperava fora de Montserrat. Primer, a Milà, fou director de l’Escola de música sagrada, de 1931 a 1938. [...] Després, el papa Pius XI el cridà a Roma per dirigir-hi l’Institut pontifici de música sagrada. El pare Sunyol hi passà, del 1938 al 1946, els darrers vuit anys de la seva vida: el temps suficient per a desplegar, amb l’empenta de sempre, l’acció gregorianista que afermà el gregorià i la intenció multitudinària, davant el barroquisme exclusivista de la Capella Sixtina, i impulsa així decisivament la renovació de les celebracions papals vaticanes. [...] Nosaltres, tot ampliant els mitjans amb la plena acceptació de la llengua viva, no hem de fer sinó aprofundir el mateix fi que ell es proposà: que el poble participi activament a la litúrgia per mitjà del cant. [...] El retorn de l’abat Sunyol no ha estat solament el retorn d’unes despulles, sinó el revifament d’un esperit, això és, d’una lliçó i d’una força.