La revelació de Fèlix Millet i el futur del PDECat
El responsable confés de l’espoli del Palau de la Música, Fèlix Millet, va confirmar ahir fil per randa les tesis de la fiscalia sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través de la institució. El principal acusat del cas Palau, que va anunciar al principi de la seva intervenció que ampliaria la confessió que va fer el 2009 en un aspecte concret, va explicar com Ferrovial pagava comissions del 4% a canvi d’obra pública a través d’un suposat patrocini a Palau 100 que en realitat eren diners per a CDC, dels quals Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, també es quedaven una part. Segons va declarar, el 2,5% anava per al partit, l’1% per a ell i el 0,5% per a Montull. La filla d’aquest últim, Gemma, també va confirmar aquesta versió. Això sí, l’únic dirigent de CDC a qui van implicar va ser a l’extresorer Daniel Osàcar, per al qual el fiscal demana 7 anys i mig de presó.
Tots aquests detalls ja constaven en l’escrit d’acusació de la fiscalia perquè en els escorcolls es van trobar documents incriminatoris, però fins ara no havien sortit de la boca de cap dels acusats. És cert que la declaració dels tres principals implicats té com a objectiu obtenir una rebaixa de pena i, per tant, s’ha de situar en aquest context. Però sens dubte la jornada d’ahir va ser especialment rodona per a l’estratègia del fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, que avui tindrà l’oportunitat d’interrogar Osàcar en cas que no s’aculli al dret a no declarar.
Sigui com sigui, la sospita que CDC es va finançar de manera irregular, i que per fer-ho va adulterar adjudicacions d’obra pública, és avui més gran que ahir. Per això no és gens estrany que els dirigents del PDECat, la formació que ha substituït l’antiga Convergència, hagin volgut traçar una línia molt clara entre la nova direcció i les presumptes pràctiques irregulars del passat. Marta Pascal ha arribat a dir, emfàtica, que la corrupció li fa “fàstic”.
El problema del PDECat és que entre els dirigents actuals encara n’hi ha que van tenir responsabilitats en l’etapa anterior, començant pel mateix Artur Mas, que ha posat la mà al foc per Osàcar. Mas va declarar el juliol del 2013 que si al judici es demostrava el finançament irregular ell seria “el primer a actuar”. El PDECat està en un moment fundacional que no és aliè al cas Palau i de la seva resposta en dependrà la seva credibilitat.
