25/01/2021

I si ens poséssim a revisar de nou la llei de la Corporació? (i 2)

2 min
I si ens poséssim a revisar de nou la llei de la Corporació? (i 2)

L’última modificació de la llei de la Corporació vol i dol. Però més dol que vol. A l’espera que es configuri un nou Parlament que renovi els consellers de l’ens públic, caldria encetar ja el procés de repensar-la de nou. Tenint en compte el que ses senyories han trigat tradicionalment, encara farem sort si acabem la dècada amb una llei a l’altura dels nous temps.

El text actual, per exemple, dictamina una estructura de governança que és una bomba de rellotgeria. Com que hi havia certa pressió social per despartiditzar la Corporació, i Espanya tenia un procés obert de concurs públic per a RTVE, es va forçar un acord de mínims per incorporar aquesta figura també als mitjans catalans. Però, a diferència de l’ens estatal, on el concurs serveix per escollir els gestors, aquí es va optar per aplicar el procediment en el cas dels directors de mitjans, és a dir, TV3 i Catalunya Ràdio. I, segons la llei, són els consellers de la Corporació els que han d’executar el concurs. Tenint en compte que es tracta de membres escollits pels partits polítics, podem apostar que el procediment quedarà contaminat per les cuites entre les diferents formacions. (Pista: a RTVE fa més de dos anys que intenten resoldre, sense èxit, el seu concurs.)

Però és que fins i tot al marge de les ingerències partidistes, el concurs serà d’utilitat dubtosa. Perquè, en els últims anys, la figura del director de TV3 i de Catalunya Ràdio s’ha anat buidant de contingut. Un director de mitjà, a la resta del món, té una responsabilitat (moral i legal) davant de tots els continguts que emet. En canvi, a la Corporació els contractes de cert pes necessiten la firma del consell de govern i, per tant, això distorsiona les competències dels directors dels mitjans.

A més, la Corporació té obert un procés de confluència: es vol que en un futur no llunyà les redaccions d’informatius s’integrin i Catalunya Ràdio abandoni la costosa seu de Diagonal 614 per ocupar algun dels mòduls de Sant Joan Despí. Si aquest és l’esquema -que em sembla raonable per una banda però discutible per l’altra- aleshores hi haurà un director d’informatius (de TV3, Catalunya Ràdio i mitjans digitals) i també un director de programes per als tres mitjans. Ras i curt: la figura de director de TV3, o de Catalunya Ràdio, serà buida de continguts. Si no afines la línia editorial, no decideixes la graella, no signes els contractes i no portes la política de recursos humans, perquè ja hi ha caps d’aquestes respectives àrees amb el teu mateix rang... ¿en què consisteix exactament ser director de TV3 o Catalunya Ràdio?

Els mitjans de la Generalitat han de resoldre urgentment aquestes contradiccions, abans d’entrar en el fangar que pot resultar un concurs per escollir els directors de mitjans. El que hauria de ser un dels llocs més atractius en periodisme al nostre país és, a la pràctica, un camp de mines que expulsa molts professionals.

stats