10/06/2018

‘La revolució moral’, d’Anna Murià

2 min
‘La revolució moral’, d’Anna Murià

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo neguem que, en el fons del fons d’Anna Murià, hi ha un desig immens de fer bé; de propugnar per l’enaltiment i la dignificació de la dona que, per necessitat, per sexualitat, pel que sigui, es prostitueix; i que és vista, per la gent que, per sort o per esforç propi, o també pel que sigui i que roman molt orgullosament i desconsideradament al cantó oposat, amb el màxim menyspreu devers el que considera el màxim rebuig. Nosaltres havem cregut sempre que la prostitució, el gran problema de l’abolició de la prostitució, és, dintre d’un país lliure, liberal i sa d’esperit, dels més transcendentals. A desgrat d’haver aparegut a Clarisme un article de Ventura Plana sobre aquest tema més aviat refractari a l’abolició, ens cal dir que la creiem necessària i imprescindible. Països avançats i cultes com Anglaterra i part d’Amèrica hi han donat solució pertinent abolint-la. Ens creiem, però, poc capacitats per a llançar idees i donar consells. Demanem que, qui se n’hagi d’ocupar, ho faci amb prou coneixement de causa perquè la intervenció sigui eficaç i positiva, ja que és vergonyós i denigrant de voler creure que la nafra no existeix perquè hom es tapa els ulls. Per això trobem desencertada, i en certs aspectes massa, la teoria que Anna Murià ens presenta en el seu recent llibre [La revolució moral ], condimentada amb exaltaments propis del sexe. Avui ens trobem, i no és cap cosa nova, en una gran fallida de moralitat. Som amics incondicionals i addictes de la franquesa, de la claredat i de la sinceritat, però que ni aquesta franquesa, ni aquesta claredat, ni aquesta sinceritat no ens menin a voler actuar de predicadors de la immoralitat que tant abunda i que cal esbandir. Que una dona conscient, com creiem la qui així parla, digui: “La promesa que guarda la seva virginitat fins al dia del matrimoni comet la vilesa més gran” ens sembla reprovable, censurable, inadmissible. [...] Sobren dones? La poligàmia com a solució? Quins temes tan embolicats per a poder-ne treure, amb profit, l’aigua clara! Anna Murià parla en un to, dintre el que potser creu realisme, absurdament sentimental. No neguem que tots ho som, i que ens és grat, d’ésser-ho; però el sentimentalisme ha d’ésser ben disciplinat i ben dosificat; [...] Cal solucionar el conflicte sense crear-ne de nous. Resoldre el problema amb la màxima serenitat, i com més difícil aquell més accentuada aquesta; si Anna Murià i tants d’altres creuen que la gran solució del magne problema sexual és l’amor lliure, benvingut! Però que no ens caigui al damunt sense el suport, com a base principal, essencial i primordial, de seny, de cultura, de dignitat i de responsabilitat. [...]

stats