El romanticisme de mossèn Costa i Llobera

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’aportació mallorquina a la lírica catalana, després dels Jocs Florals i entre els vivents, era el nom de Costa i Llobera el primer que havia deixat un ressò poderós. Si la seva obra no és considerable en volum, sinó espaiada i lenta, amb llargs intervals de silenci, la seva influència avui la sentim encara com una veu que dura. No tant com als poemes que a l’any 1906 recollia en el tom de Poesies, el reconeixement de la seva força era degut a la publicació de les Horacianes, quan afegia a les formes ja usades de la mètrica llatina, com l’estrofa sàfica, altres ritmes que oferien als poetes una disciplina nova. Així algú hi veia com una represa tardana de l’impuls renovador del Renaixement, que no havia pogut somoure la Catalunya gòtica del segle XIV. I així, en poc de temps, les Horacianes prenien una valor d’exemple d’incorporació a l’esperit clàssic. Si encara avui en dia lamentem la minsa part que la cultura antiga té en els programes oficials, com no havia d’aparèixer un fet extraordinari aquell primer intent d’adaptació del català a la mètrica llatina? [...] La mort sobtada del poeta ens feia girar de bell nou les fulles dels seus llibres. I amb més insistència que mai se’ns ha manifestat claríssima la divergència del seu voler i la seva inspiració. Una apassionada lectura de Virgili i Horaci l’inclinava a una retòrica perfecta, on la paraula i el sentiment tenen una mateixa mida, on la imatge correspon sempre a una veritat natural, però el corrent de l’època era massa fort per a poder-se aturar: i de les primícies de la nostra renaixença literària a fi de segle, el corrent romàntic s’ho enduia tot perquè res s’acomodava a la incertitud de l’idioma com un plany eloqüent que cercava en la història i l’arqueologia raons sentimentals a la seva emoció. [...] En un fill de Mallorca com en Costa i Llobera, l’absència del sentiment de la natura fóra una anormalitat gairebé monstruosa. [...] La claredat de l’illa li reposava els ulls massa sovint per no veure en la verdor atapeïda dels pins i en l’esclarissada de les oliveres un decor amable a la seva lluita interior; [...] En la seva obra poètica veiem com el paisatge de Mallorca, ara aspre i desnú i més enllà ubèrrim i suau, va girant-se com un mirall per a reflectir els moviments del seu esperit. [...]