Rull torna a la presó
Dimarts al vespre 8TV va estrenar Cel·la 61, un programa en què l’exconseller Josep Rull duu a terme entrevistes a persones amb qui va compartir els seus anys de presó, siguin interns, treballadors o la resta de companys presos polítics. Tècnicament i formalment el programa manté l’esperit precari que caracteritza la cadena. Més que austeritat, el que evidencia l’embolcall rudimentari i tronat és desídia per l’aspecte visual. Les deficiències sonores de Cel·la 61 són flagrants. Deu ser per aquesta matusseria que 8TV evita posar crèdits en els programes. Són espais sense autoria ni responsables. En aquest cas concret, aquesta descurança professional va en detriment dels interessos de la cadena: 8TV té un programa que TV3 no podria oferir i amb el Procés com a reclam mediàtic infal·lible, però no ho aprofita.
A Cel·la 61, la cel·la que se li va assignar a Rull a Lledoners, l’exconseller evita participar dels protocols televisius: no mira mai a càmera, no presenta el convidat ni clou el programa convidant els espectadors a repetir la setmana següent. Però això no es compensa amb altres recursos. És com si Rull estigués desemparat absolutament de qualsevol assessorament mediàtic i ningú tingués cura dels processos televisius més enllà d’un parell d’inserts de plans aleatoris on es veuen unes façanes.
En el primer programa Rull va entrevistar Ildefonso Jodar, un intern que porta vint-i-un anys tancat a la presó per homicidi. “Vas llevar la vida a una persona”, li diu Rull buscant un eufemisme que ho suavitzi. L’extremada prudència de l’exconseller és el que caracteritza la conversa. Tot i que la presó desposseeix els reclusos de tota intimitat, el polític intenta no traspassar cap línia que forci l’Ildefonso a explicar res que no vulgui. Es fa evident que l’experiència personal compartida és un fre a l’hora de furgar en la realitat del personatge. Segurament per això en alguns moments l’entrevista sembla encallada, divaga per detalls innecessaris o es reitera en alguns aspectes. Tot i la calidesa explicativa de Rull, en algun moment el plantejament traspua la fredor de la sala d’informàtica on desenvolupen la conversa. Tenint en compte la manca d’experiència periodística de Rull en aquest àmbit, potser hauria estat més prudent oferir un format més curt, on l’edició ajudés a avançar i agilitar l’entrevista. L'Ildefonso, però, estava còmode: “Me gustaría tener relaciones con personas, a nivel personal. Si alguna mujer quiere tener relaciones conmigo, conocerme mejor, que me escriba”.
Pel que fa estrictament a l’entrevista, l’exercici esdevé interessant perquè té un subtext. És el pas per la presó de Rull el que singularitza el diàleg. Encara que sigui el seu interlocutor qui explica les vivències, és una manera més de l’exconseller de parlar de l’experiència pròpia i, per extensió, de la de la resta de presos polítics. Cel·la 61 es pot entendre com una manera de resignificar els anys de presó de Rull, no tant des de la reivindicació independentista sinó des de la social.
