S'està reduint l'ànima?

I

Assegura Llucià de Samòsata que un home que volia obtenir la saviesa d’Epictet, mirant d’estalviar-se la feina de llegir-se els seus llibres, va comprar la seva llàntia per tres mil monedes, convençut que n’hi hauria prou amb deixar-se il·luminar per la seva llum per impregnar-se de la seva saviesa.

II

En una ocasió, Petrarca va trobar un manuscrit de Ciceró que es considerava perdut i, ple de joia, li va escriure una carta d’agraïment, malgrat que el polític i filòsof llatí feia 1.300 anys que era mort.

III

Maquiavel, exiliat a San Casciano, tornava a casa al capvespre i al llindar del seu estudi es desposseïa de la roba de feina: “Per vestir-me robes règies i curials, i així abillat decentment, entro a les antigues corts dels homes d'antany, on soc amorosament rebut i em nodreixo d'aquell aliment que és únicament meu, i per al qual vaig néixer. No m'avergonyeixo de parlar amb ells i de preguntar-los sobre els mòbils de les seves accions, i ells, amb tota humanitat, em responen”.

IV

En una ocasió, Edward Shils va somiar que caminava pels passadissos d'un vell castell alemany. En un racó, al costat d'una finestra estreta, va advertir un home assegut, que estava escrivint en un escriptori. El va reconèixer. Era Max Weber. Shils s’hi va acostar de puntetes i es va aturar a la seva esquena dubtant de si havia de parlar. Van passar uns moments. Després Weber va aixecar la mirada, va fixar els ulls en Shils i li va dir: “Aprovo el que estàs fent”. Shils sentia que havia estat cridat per prosseguir la sagrada missió de Weber: la recerca de la veritat.

V

Hi ha una miniatura medieval de Mateu de París que va deixar perplex Derrida quan la va descobrir. Mostra Sòcrates escrivint i Plató, a la seva esquena, xiuxiuejant-li el que ha d'escriure, mentre amb un dit alçat ressalta que ho està supervisant tot meticulosament.

VI

Maquiavel també va tenir un somni literari. Poc abans de morir, el 21 de juny del 1527, va revelar als seus amics íntims que havia somiat que una gran quantitat d'homes, vestits pobrament i amb aspecte d'haver patit molt, s'encaminaven al cel. També va veure un altre grup d'aspecte noble i de gestos educats que s'encaminava amb gravetat cap a l'infern, tot debatent entre ells importants problemes polítics. Hi va reconèixer Plató, Plutarc i Tàcit, i no va dubtar a sumar-se a la seva companyia. Els seus amics van entendre que s'estava apropiant d'un altre somni: el somni que Ciceró li va fer somiar a Escipió tenint present, alhora, el famós somni d'Er, que tanca la República de Plató.

VII

Mr. Mifflin és el protagonista de la Llibreria encantada, de Christopher Morley. Un dia un jove li comenta la sort que té de treballar en un lloc tan tranquil i acollidor com una llibreria de vell. “Res d’això -contesta Mr. Mifflin-. Viure en una llibreria és com viure en un magatzem d’explosius. Els prestatges estan plens del combustible més furiós del món: els cervells dels homes”.

VIII

L'escriptor francès Armand Gatti va fer un viatge a Pequín amb un grup d'intel·lectuals europeus a finals dels seixanta. Van ser rebuts cerimoniosament pel Gran Timoner, Mao Zedong, que els va autoritzar a fer-li preguntes. Gatti es va interessar pel futur. Mao va ficar la mà en una butxaca, va treure una llibreta, va buscar una fulla en blanc, la va arrencar i l'hi va lliurar. Durant mesos, Gatti va conservar aquell full en blanc entre les pàgines d'un llibre. Un dia els seus fills van treure el llibre de la prestatgeria, van trobar el full i el van omplir de gargots indesxifrables.

IX

A Passat i pensaments, Herzen escriu a propòsit de Sobre la llibertat de John Stuart Mill, publicat el 1859: "Fa un mes Mill va publicar un llibre estrany en defensa de la llibertat del pensament, del discurs i de la persona, i dic estrany perquè pot estranyar que al país on fa dos-cents anys Milton va escriure sobre el mateix tema hagi sorgit la necessitat d'aixecar la veu sobre la llibertat. Però la gent com Mill no escriu per pur plaer; tot el seu llibre està impregnat d'una tristesa profunda, no d'una tristesa nostàlgica, sinó plena de coratge i de retret. Mill va haver de parlar perquè el mal s'havia enfortit. Milton va defensar la llibertat de paraula contra els atacs del poder, contra la violència, i la part més enèrgica i noble de la societat es va posar al seu costat. L'enemic de Stuart Mill és diferent: ell no lluita contra un govern il·lustrat, sinó contra la força assassina de la indiferència, la intolerància mesquina i la mediocritat”. Una mica més endavant Herzen deixa anar aquest lament: "Observeu: S'està reduint l'ànima".