Salutació en proclamar la República Catalana (1931)
Peces històriques
Textos de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859-Barcelona, 1933) a les primeres pàgines del Diari Oficial de la República Catalana (16-IV-1931), on es declarava president en funcions del Govern de Catalunya. És un dels documents que es mostren a l’exposició Els llibres de la Generalitat republicana (1931-1939), oberta fins a l’1 d’abril al Palau Robert (Barcelona). Va ser una República efímera. Poc després seria substituïda per la Generalitat de Catalunya. El 3 de maig de 1931 aquell Diari Oficial esdevindria Butlletí Oficial de la Generalitat, publicació periòdica que a partir del març de 1933 va dirigir Vicenç Munné i Fité (Barcelona, 1893-Tiana, 1983), un funcionari rellevant format a la Mancomunitat de Prat de la Riba, després oficial primer en les secretaries dels presidents Macià i Companys, presoner polític el 1940, i una de les persones de confiança de Tarradellas quan aquest president va tornar de l’exili.
En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, sota el règim d’una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles germans d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una Confederació de Pobles Ibèrics, oferint-los, pels mitjans que siguin, alliberar-los de la monarquia borbònica. En aquest moment fem arribar la nostra veu a tots els Estats lliures del món, en nom de la llibertat, de la justícia i de la pau dels pobles. En proclamar l’Estat Català sota el règim de la República Catalana us saludo amb tota l’ànima i us demano que em presteu la vostra col·laboració, començant per proclamar la República a la vostra ciutat i preparant-vos a defensar-la quan us cridi. Per la llibertat de Catalunya, per la germanor dels altres pobles d’Espanya i per la pau internacional, sapigueu fer-vos-en dignes. D’acord amb el President de la República Federal Espanyola, senyor Nicet Alcalà Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià [polítics d’arreu d’Espanya s’havien conjurat allí el 17 d’agost de 1930 a enderrocar la monarquia i instaurar la República], assumeixo provisionalment les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressin quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres. [...] Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. [...]
